Respecte pel Parlament

El Parlament mereix tot el respecte, deia ahir al matí la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, amb referència al ple d’avui, en què la majoria independentista aprovarà, previsiblement, la llei de transitorietat i convocarà el referèndum de l’1-0. Estem segurs, però, que el que porta Arrimadas a demanar respecte pel Parlament no és exactament el mateix que pensem una majoria de catalans. Ciutadans i els seus amics del PP han demostrat tenir pel Parlament el respecte que els mereix qualsevol reunió veïnal. No pas el que cal tenir a una institució mil·lenària, dipositària de la voluntat de tot un poble. Si Cs, el PP i els seus estranys companys de viatge –o no tant ja, ara mateix– del PSC-PSOE tinguessin pel Parlament el respecte que es mereix haurien participat, per exemple, en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya i tots aquells que hi van ser cridats a declarar hi haguessin comparegut sense problemes i amb honor. I en els pròxims dies acceptarien la capacitat de la cambra catalana per convocar un referèndum.

Ja sabem, però, que per a l’unionisme la cambra catalana és una simple cambra regional autonòmica. De la mateixa manera que Catalunya és una autonomia més, ni tan sols ja aquella “nacionalitat” que li reconeix la Constitució. Del terme nació, ni parlar-ne, evidentment. Per ignorància –només s’ha de repassar una mica Twitter per tenir-ne constància– o per estratègia –perquè saben perfectament que Catalunya és una nació i no ignoren el valor que té reconèixer-ho en qualsevol text legal.

I les coses no canviaran. Són massa anys d’amagar i tergiversar la realitat a les Espanyes perquè ara, per art de màgia, hi sorgeixi una majoria disposada a acceptar el dret a decidir dels catalans. Només una minoria il·lustrada –conscienciada, que es deia abans– i que creixerà ben poc ho accepta. La resta ja tremola només de sentir afirmacions, sense substància i per sortir del pas, com la de Pedro Sánchez d’aquest dilluns: “Totes les nacions són Espanya.” Així, sí!