Provocacions

Mentre el Principat ja enfila la porta, Montoro, i amb ell hem d’entendre que el govern espanyol, es posa a atacar en la forma més barroera possible els valencians, supose que a la recerca del següent enemic.

Amb el seu to sorneguer el ministre del PP va dir fa uns dies que els polítics valencians “no saben fer res més que plorar”. Ho deia, això, aquest personatge perquè els polítics de la majoria que dona suport al govern de la Generalitat no han parat de reclamar un finançament just per al País Valencià i les seues institucions d’autogovern.

A Montoro ja el coneixem tots. És un mal educat incendiari. El seu tarannà de pinxo i sobrat deu haver creat un munt d’independentistes al Principat i pel que es veu ara vol fer el mateix al País Valencià. Un atac tan maldestre com dir ploramiques al president de la Generalitat i al de les Corts, als consellers i als diputats no és ni tan sols raonable des del punt de vista polític, és profundament injust i només pot provocar-li problemes a ell mateix i a l’estat que representa. Però aquest senyor és incapaç d’actuar d’una altra manera.

Des que el govern del Botànic va prendre possessió, la tensió entre el País Valencià i l’Estat espanyol ha crescut de forma exponencial. Tot allò que la faràndula política del PP intentava amagar s’ha exposat a la llum pública, provocant un visible canvi d’actitud en bona part de la població valenciana. Estem ja en aquella fase del “valencià emprenyat”, en aquell moment en què molta gent comença a qüestionar-se si té sentit seguir dins aquest model d’estat. D’un estat que, per exemple, aquesta mateixa setmana ha decidit tornar a demanar informes sobre el túnel ferroviari de València i el tram de Castelló, retardant així com a mínim dos anys el corredor del Mediterrani.

I és enmig d’això que Montoro es posa a provocar…