Islamofília, potser?

Ho sostindré on sigui: l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, és un alcalde magnífic, dels millors que hi ha. Però també sostindré que el dia de la concentració contra els atemptats va vessar-la. Per què va permetre tant de protagonisme a la germana del criminal que havia escampat mort i desolació uns dies abans? No tinc per què dubtar d’aquesta ciutadana, que deu treballar, que deu pagar impostos i que no ha comès cap assassinat ni acte que vagi contra la llei. Tanmateix, puix que parla català (oi, Joan Fuster?), vejam què diu... Amb un “tots” que va ressonar més que les campanes del monestir, la noia va demanar que féssim autocrítica, va advertir que s’havien de canviar moltes coses i tot seguit va deixar anar el que segueix: “També volem agrair el suport i l’acollida de l’Ajuntament i veïns de Ripoll, especialment els membres de la comunitat, per poder superar aquests moments crítics.” De res, dona, de res, mirarem que superis aquest moment tan crític per a tu i per a la teva família. I de passada, ja que tu no ho fas, hi afegirem un record per a les víctimes que va fer el teu germà, et sembla bé? Doncs anem per això altre de l’autocrítica i el canvi necessari de tantes coses. Comencem per l’educació? A la concentració hi havia la diputada Irene Rigau. Quan era consellera, una mestra de Santa Coloma de Farners va denunciar als serveis socials un flagrant cas de discriminació de gènere: a l’escola hi havia una nena a qui els seus pares no deixaven fer piscina ni les activitats d’aigua que sí que feien els companys de classe i el seu germanet. I ja veus: el departament va donar la raó... als pares! I bé, Faiha Oukabir, aquest columnista voldria veure’t –a tu, a la Miryam Hatibi, i tantes altres musulmanes ja no anònimes– agafant el micro un dia qualsevol, sense concentració, i atacar la covardia de les autoritats educatives. I garantir-nos alt i clar (a “tots”!) que a casa formareu els petits perquè no renovin de generació en generació unes pràctiques incompatibles amb els nostres valors europeus més elementals. I que el dia que una altra furgoneta ensangoni els carrers en nom del vostre déu, els familiars dels que maten miraran de no ser més víctimes que els familiars dels matats. I mireu, noies, ja que dieu que l’islam no hi té res a veure, podríeu suggerir a televisions, premsa, polítics i assistents socials que per combatre la islamofòbia no cal caure en la islamofília.