Full de ruta
No en nom de la democràcia
“La independència és il·legal, perquè Espanya és Espanya.” El comentari, fet en castellà, l’escoltava ahir al matí una amiga en un bar de barri. A aquella hora encara no sabíem com acabaria el dia i Forcadell tot just esmolava les ungles per afrontar el que possiblement recordarà com un dels matins més durs i tensos al Parlament. Es pot estar a favor o no del procés independentista i es poden defensar amb arguments més o menys vehements totes les posicions, però quan la raó és “perquè Espanya és Espanya”, la democràcia està ferida de mort. I no perquè ho digui un senyor anònim que ahir esmorzava en un bar de Tarragona, sinó perquè al migdia, apel·lant a aquesta democràcia que ells han despullat, la vicepresidenta del govern espanyol disparava a matar, perquè Espanya continuï sent Espanya. Soraya Sáenz de Santamaría, emprenyada, va parlar de vergonya democràtica, d’imposicions a tota costa i de vet a qualsevol debat, va parlar de manca de llibertat i de patacada a la decència política, i va acusar la presidenta del Parlament, la gent de Junts pel Sí i la CUP de no respectar ni Catalunya ni els catalans. Faltaven les amenaces, directes a Forcadell i a gent de la mesa. I, per si algú s’ho havia perdut, una hora més tard ho rematava amb una piulada: “La presidenta Forcadell ha demostrat, amb l’espectacle d’avui, que sota el seu mandat ha mort la democràcia.”
Jo també ho estic, d’emprenyada. A mi, Soraya, tampoc m’agrada el que està passant, però ni amenaço, ni faig demagògia en nom de la democràcia, ni vaig a trucar a les portes del TC quan les coses no surten com jo vull. Jo també trobo vergonyós el paper que jugueu des de Madrid, i ningú més que vosaltres fa imposicions i fa anys que veta qualsevol debat. Però jo, en lloc d’amenaçar ningú, trauré dilluns l’estelada perquè a tu i als teus us quedi clar qui respecta a qui, i ho remataré l’1-0 amb el meu sí a l’urna.