Una fuga poc realista

La fuga d’empreses és un argument repetit pels detractors del procés per alertar dels perills d’una Catalunya independent. Sovint sentim l’advertència sobre els plans de contingència de les multinacionals per tancar la paradeta o traslladar la seu. D’entrada és curiós comprovar com aquells que posen en dubte la celebració del referèndum diguin alhora que les empreses ja tenen el pla fet per marxar al dia següent. Les empreses, que són per naturalesa pràctiques, fa temps que es miren la consulta com una possibilitat real, independentment que els agradi o no, i per tant com un factor a tenir en compte. Quan Amazon encadena inversions milionàries a Catalunya sap de sobres que hi ha un procés obert cap a la independència. És un factor més dels molts que la nord-americana deu haver analitzat abans de concloure que la millor decisió era estar aquí, perquè els beneficis superen els riscos. Les empreses no són temeràries, ni confien el seu compte de resultats a les reunions d’urgència del Constitucional. Què passarà el dia 2? Pensar en una fugida massiva sembla poc probable, perquè desmuntar la paradeta és car, i ja sabem que les empreses són pràctiques. En tot cas cal acceptar entre tots que predir el futur és, com a mínim, temerari, i que els canvis sempre porten incerteses. El que sí tenim clar és el que ha passat fins ara, fins ahir mateix. I aquesta realitat ens diu que la inversió estrangera a Catalunya està en xifres rècord i que les empreses segueixen arribant.