Escolta, Europa

Ara mateix no sé si el que pugui dir d’ara endavant serà objecte de sanció i fins i tot pena de presó. Abans, quan les idees es divulgaven a través del paper, de la llibertat de premsa se’n deia “llibertat d’impremta”. La Guàrdia Civil ja ha entrat en una impremta, i en un setmanari de Valls. Buscava material preparatori del referèndum, però també hi ha ordres d’inspeccionar el que puguin dir els mitjans de comunicació que usin o no l’estampació. L’estat d’excepció s’ha fet efectiu a Catalunya. El Boletín Oficial del Estado ha publicat més de mil noms de ciutadans perquè vagin alerta. Si no hi van, seran encausats. Diuen que deixaran passar la manifestació de demà, Onze de Setembre, per no excitar-la més. El 12, l’ofensiva estatal contra el procés independentista, els seus protagonistes i els seus peons serà més virulenta. Ni que a la manifestació hi assistissin els 7 milions de catalans: negarien el problema, com sempre fins ara, i endavant. Però no hi assistiran els 7 milions. La imatge del Parlament, dimecres i dijous, buit en la meitat, els fa valents. També que els alcaldes de les ciutats més poblades de Catalunya, amb la capital al davant, siguin refractàries el referèndum. L’independentisme és fort, però no prou, i Catalunya és dèbil davant la maquinària de tot un estat.

Diu Enric Juliana que Europa no pot permetre que un territori se segregui pel seu compte de l’Estat del qual forma part. Hi afegeix: tampoc que en algun dels seus estats hi hagi presos polítics. La llista del Boletín estatal i les actuacions judicials contra el president i el seu govern en ple auguren presos de naturalesa política. Aquesta Europa poc permissiva en algunes coses que dibuixa Juliana i que ens preocupa per si un cop completada la independència acull o no Catalunya en el seu si, no podria actuar ara, abans de l’octubre, com a mediadora? Qui diu Europa diu algun dels seus líders amb autoritat reconeguda o diu un dels organismes internacionals especialitzats a arbitrar embolics territorials o diu un premi Nobel. Algú que pacifiqui l’ambient irrespirable, apropi voluntats ara irreconciliables i trobi una sortida al conflicte, en forma de referèndum o una altra forma més imaginativa que a mi, que no soc ningú i soc vacil·lant, no se m’acut.

L’altre dia era en una tertúlia amb Jordi Sànchez, directiu d’una de les entitats sobiranistes. Venia de participar en un míting a favor del sí en un lloc del Baix Llobregat, amb Carles Puigdemont. Després de manifestar que “molts dels meus em mataran si em senten”, va dir: “Si el 30 de setembre hi ha per part de Rajoy una voluntat de pactar un referèndum, amb pregunta i amb un calendari que ens pugui dur al 2018 o el 2019, hi firmo.” Escolta, Europa.