Escolta, Europa

Ara mateix no sé si el que pugui dir d’ara enda­vant serà objecte de sanció i fins i tot pena de presó. Abans, quan les idees es divul­ga­ven a través del paper, de la lli­ber­tat de premsa se’n deia “lli­ber­tat d’impremta”. La Guàrdia Civil ja ha entrat en una impremta, i en un set­ma­nari de Valls. Bus­cava mate­rial pre­pa­ra­tori del referèndum, però també hi ha ordres d’ins­pec­ci­o­nar el que puguin dir els mit­jans de comu­ni­cació que usin o no l’estam­pació. L’estat d’excepció s’ha fet efec­tiu a Cata­lu­nya. El Boletín Ofi­cial del Estado ha publi­cat més de mil noms de ciu­ta­dans perquè vagin alerta. Si no hi van, seran encau­sats. Diuen que dei­xa­ran pas­sar la mani­fes­tació de demà, Onze de Setem­bre, per no exci­tar-la més. El 12, l’ofen­siva esta­tal con­tra el procés inde­pen­den­tista, els seus pro­ta­go­nis­tes i els seus peons serà més viru­lenta. Ni que a la mani­fes­tació hi assis­tis­sin els 7 mili­ons de cata­lans: nega­rien el pro­blema, com sem­pre fins ara, i enda­vant. Però no hi assis­ti­ran els 7 mili­ons. La imatge del Par­la­ment, dime­cres i dijous, buit en la mei­tat, els fa valents. També que els alcal­des de les ciu­tats més pobla­des de Cata­lu­nya, amb la capi­tal al davant, siguin refractàries el referèndum. L’inde­pen­den­tisme és fort, però no prou, i Cata­lu­nya és dèbil davant la maquinària de tot un estat.

Diu Enric Juli­ana que Europa no pot per­me­tre que un ter­ri­tori se segre­gui pel seu compte de l’Estat del qual forma part. Hi afe­geix: tam­poc que en algun dels seus estats hi hagi pre­sos polítics. La llista del Boletín esta­tal i les actu­a­ci­ons judi­ci­als con­tra el pre­si­dent i el seu govern en ple augu­ren pre­sos de natu­ra­lesa política. Aquesta Europa poc per­mis­siva en algu­nes coses que dibuixa Juli­ana i que ens pre­o­cupa per si un cop com­ple­tada la inde­pendència acull o no Cata­lu­nya en el seu si, no podria actuar ara, abans de l’octu­bre, com a medi­a­dora? Qui diu Europa diu algun dels seus líders amb auto­ri­tat reco­ne­guda o diu un dels orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals espe­ci­a­lit­zats a arbi­trar embo­lics ter­ri­to­ri­als o diu un premi Nobel. Algú que paci­fi­qui l’ambi­ent irres­pi­ra­ble, apropi volun­tats ara irre­con­ci­li­a­bles i trobi una sor­tida al con­flicte, en forma de referèndum o una altra forma més ima­gi­na­tiva que a mi, que no soc ningú i soc vacil·lant, no se m’acut.

L’altre dia era en una tertúlia amb Jordi Sànchez, direc­tiu d’una de les enti­tats sobi­ra­nis­tes. Venia de par­ti­ci­par en un míting a favor del sí en un lloc del Baix Llo­bre­gat, amb Car­les Puig­de­mont. Després de mani­fes­tar que “molts dels meus em mata­ran si em sen­ten”, va dir: “Si el 30 de setem­bre hi ha per part de Rajoy una volun­tat de pac­tar un referèndum, amb pre­gunta i amb un calen­dari que ens pugui dur al 2018 o el 2019, hi firmo.” Escolta, Europa.