Més enllà de l’art jove

El curs expositiu de Barcelona s’ha obert amb un interessant programa de mostres d’artistes joves en diverses galeries consagrades. El projecte, que funciona des de fa sis anys, es diu Art Nou i té ben merescut el suport econòmic públic que rep (cosa que no es pot dir d’altres iniciatives que promou el sector galerístic). Per als artistes amb una trajectòria inicial, la primera connexió amb el mercat de l’art és complicada, i a Art Nou la troben. Però és que també per al públic una proposta així és estimulant per conèixer els camins que està traçant la creació actual. Els bons amants de l’art aprecien els valors de la descoberta de nous talents. La novetat és sempre molt atractiva i el sistema de l’art està ben dotat de beques, concursos i residències per facilitar que aflori. Però el problema és que ens quedem aquí. Urgeix impulsar mesures i esdeveniments que s’adrecin als artistes de mitja carrera, és a dir, als que han passat la barrera d’allò que s’anomena (es mal anomena?) emergència i no aconsegueixen consolidar les seves carreres perquè es troben amb un desert d’oportunitats. El món de l’art català és ple d’àngels caiguts, d’artistes que en la seva joventut van ser considerats autèntics diamants en brut i que, passats els anys, malgrat la solidesa dels seus projectes, han acabat en l’oblit i completament desemparats per les institucions. És un repte rescatar-los i reintroduir-los a l’escena.