Ensenyar la poteta

Abans que la pornografia anticatalana de Morán fos insuportable per al diari del comte de Godó, no hi havia sabatina que en un moment o altre no hi emergís la retranca contra algun element de la cultura, la llengua o la política catalanes. Morán devia ser una de les cledes que limiten l’espai ideològic referit a Catalunya per on circula el periòdic equidistant. L’altre marge el deuen formar els tres o quatre articulistes que, ara mateix, són favorables a poder votar. Al bell mig hi circula la majoria de firmes: els que defensen la força de l’Estat sense complexos, i els cordafluixistes equidistants i acomplexats. I, per sobre de tots, Enric Juliana, director adjunt i cap de la delegació del diari a Madrid. Si insinuo que les grans cròniques que envia són de cuina espanyolista, els amics unionistes diran que etc. Si dic que practica l’equidistància, l’hipotètic lector independentista pot pensar que..., en fi.

Juliana, dit sigui de bon rotllo, quan dona el parte per 8TV –grup Godó– recorda un canonge d’olla i becaina, això sí: amb corbata. Però de cabiscol beneficiat només en té la foto; el que diu i escriu més aviat el dibuixen cardenal amb aspiracions a papa: el to amb què dispensa la teca del dia recorda aquelles formes típiques dels de l’antic PSUC (recordo els meus conveïns Caussa i Dagà), sempre autoconvençuts d’estar au-dessus de la mêlée; amb tot, el nostre gran analista afegeix al final dels paràgrafs un pessic de (falsa?) modèstia en forma d’encefalitis: Hay preocupación, Aumenta la preocupación entre los jóvenes... (abans-d’ahir). En el mateix article el gran manitú dissimula l’ou: reitera el pressing total a Ada Colau..., però no el contrasta pas amb les declaracions entusiastes pel referèndum de l’antisistema estada. Repica que les borrascoses sesiones en el Parlament han tenido un efecto demolidor a Madrid, però no practica l’honestedat periodística d’afegir que els responsables de l’efecto demolidor eren sobretot els filibusters dels partits de la villa y corte. I la poteta de la nostra primera espasa: es limita a dir que la Guàrdia Civil buscava materials per a l’organització del referèndum... sense afegir-hi –estem en alerta antiterrorista 4– que no cercaven pas explosius, armes..., que es tractava de papers: paperetes! Ell, que en sap tant de jugar al io-io amb paraules, imatges i metàfores, deixa a l’ordinador els adjectius per acolorir els 4 Toyotes de la GC apostats davant d’una impremta... d’un Estat que es diu democràtic. I així.