Pressionar alcaldes

“Robert, escucha, Rocafonda no se ducha.” Robert, Francesc Robert, va ser l’últim alcalde del franquisme, i Rocafonda és un barri de la meva ciutat. Els veïns no podien fer les ablucions matinals ni bullir les mongetes, i van baixar fins a l’ajuntament per interpel·lar l’alcalde, a qui atribuïen la dosificació de l’aixeta. Van venir altres alcaldes, ara votats, i les manifestacions i protestes davant la casa consistorial no es van pas aturar perquè llavors, com ara, també tot estava per fer i tot els veïns ho creien possible. Primer, els alcaldes avalats per les urnes van quedar una mica parats: “Nosaltres també receptors de protestes?” Van fer la mateixa cara que molts anys més tard compondria Joan Saura quan el president Montilla li va encomanar els Mossos: “A mi també m’esbronquen els antisistema? Però si soc dels seus.” Més endavant, els alcaldes s’hi van anar acostumant. Fins i tot van elaborar una fórmula consoladora: “Va amb el sou.” Suportar manifestacions, algunes amenitzades amb insults i fins i tot amb algun acte de violència naturalment condemnable perquè amb violència no s’arregla res i en canvi amb falta de violència tot és possible i tot està per fer, tenia un apartat en la nòmina. Sempre s’han pressionat els alcaldes i els polítics en general: quan no ho fan els veïns ho fa l’oposició, que també per això cobra. Aquí els únics que no perceben emoluments són els que no es dutxen, volen un parc, reclamen viure en cases i no sota el pont o sol·liciten teulada per anar a votar.

Els alcaldes contraris a cedir espais on acomodar-hi les urnes del primer d’octubre somiquen perquè són pressionats pels veïns i per l’oposició. Es deuen haver tornat delicats. No se m’acut cap altra explicació, perquè la majoria fa anys que governen i alguna pressió inclosa en el sou en aquest temps deuen haver hagut de suportar. Miquel Iceta, cap de la majoria d’aquests alcaldes, ha advertit al seu de Gratallops de conseqüències greus, si facilita el referèndum. Si ells amb ells es pressionen, què no ha de fer la gent sense tant ofici polític?

Mentrestant, els alcaldes favorables al referèndum, més de set-cents, són encausats, citats als jutjats i amenaçats amb presó. No és això pressió? Només que amb aquesta no s’hi comptava, des que els alcaldes són votats i no nomenats pel govern. No poden ni dir que la pressió va amb el sou perquè també els volen treure el sou. Així i tot, en comptes d’anar a plorar per les ràdios i els diaris, encara se’ls veu contents i més decidits.

L’alcalde Robert hauria pogut cridar la Guàrdia Civil, com hauria volgut el govern. Com que a més de ser un bon home percebia que el règim que servia no s’aguantava per enlloc, “escuchó” els manifestants i es van poder dutxar.