Sensació estranya, divendres, al Mercat de Música Viva ( i imagino que també en molts altres escenaris del país). Al mateix temps que la Guàrdia Civil escorcollava impremtes i visitava diaris, o que Rajoy advertia que l’obligaran a fer allò que no vol fer i Montoro intervenia els comptes de la Generalitat, músics d’arreu presentaven les seves noves cançons sense fer una sola menció (ni en forma d’ironia, ni recorrent a la poesia, ni dient les coses pel seu nom) al que, en aquells moments, semblava una altra realitat. Cert és que a Vic no hi actuaven “cantants protesta” i que el perfil de cap d’ells era allò que se’n diu “polític”, però veure cantar un músic rere l’altre com si res estigués passant traspuava una sensació angoixant de normalitat.