Estat d’excepció

Obro el diari per la pàgina 24. La fis­ca­lia cita els pri­mers 37 alcal­des en una causa paral·lela a les tres ober­tes con­tra l’1 d’octu­bre. Dues pàgines més enllà, els alcal­des es quei­xen con­tra l’ús de la poli­cia local. Els cito només alguns casos. A Sit­ges, un agent comissa un telèfon mòbil a un peri­o­dista. A Vic, s’enduen mate­rial de cam­pa­nya que la CUP i Cap­gi­rem Vic exhi­bien en un mer­cat. A Sant Cugat, els agents obli­guen la bri­gada muni­ci­pal a reti­rar alguns car­tells a favor del referèndum, men­tre que a Tor­tosa inter­ve­nen con­tra actes d’ERC i la CUP. Men­tres­tant, a quilòmetres de distància, la Guàrdia Civil con­fisca 100.000 díptics en una nau indus­trial de Saba­dell i el dia abans requisa 1,3 mili­ons de car­tells i fulls sobre l’1-O. Ahir mateix, la Guàrdia Civil ins­pec­ci­o­nava les ins­tal·laci­ons de la com­pa­nyia Uni­post al Bar­ce­lonès i al Vallès. Dues pàgines més enllà, el diari es fa ressò que l’Estat pren el con­trol dels comp­tes de la Gene­ra­li­tat i talla el crèdit de les tar­ge­tes dels alts càrrecs. Men­tre tot això suc­ce­eix, el PSOE es fa un autèntic embo­lic amb l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució, que el govern del Par­tit Popu­lar està apli­cant per la via dels fets con­su­mats.

Les notícies ante­ri­ors són incom­ple­tes i, molt pro­ba­ble­ment, s’incre­men­ta­ran en les pro­pers hores i els pro­pers dies en un dego­teig ina­tu­ra­ble d’actu­a­ci­ons tan esperpènti­ques com inútils. La democràcia, com l’aigua, no es pot atu­rar; i els ciu­ta­dans s’han entos­su­dit a difon­dre la bona nova del referèndum i ani­ran a votar mas­si­va­ment l’1 d’octu­bre; entre altres raons, perquè la cam­pa­nya de pro­pa­ganda de l’Estat aca­barà esde­ve­nint, si seguei­xen per aquesta via, molt més efec­tiva i esti­mu­lant que la de la mateixa Gene­ra­li­tat. Resulta ben reve­la­dor, en tot cas, que la dar­rera imatge que ens dei­xarà l’Estat espa­nyol abans d’aban­do­nar-lo sigui la d’un retorn a les seves essències més auto­ritàries. Ens tro­bem en un veri­ta­ble estat d’excepció del qual no hi ha més sor­tida que la lli­ber­tat. L’1 d’octu­bre tenim la paraula.