Capacitat de revolta

Els auto­a­no­me­nats intel·lec­tu­als i artis­tes tor­nen a la càrrega amb un mani­fest on neguen el pa i la sal a tots els qui cre­iem en el dret de l’auto­de­ter­mi­nació, al marge de si volem con­ti­nuar essent espa­nyols o no. Hi ha alguns noms, pocs, que em sor­pre­nen perquè els recordo jus­ta­ment recla­mant el dret a l’eman­ci­pació dels pobles, però això deu ésser quan par­lem del poble sah­rauí, per exem­ple. Dels altres sig­nants, no em sorprèn res. Són els de sem­pre. Tot­hom és lliure de pro­nun­ciar-se com vul­gui, però una de les coses que em fan empre­nyar, de tot aquest procés que estem vivint, és la poca capa­ci­tat que tenim els par­ti­da­ris del dret a deci­dir de defen­sar-nos i poder expo­sar els nos­tres argu­ments en el camp dels uni­o­nis­tes. Fa un temps parlàvem de la caverna mediàtica quan ens referíem als dia­ris més cas­po­sos de Madrid; ara el libel s’ha ampliat també a teòrics mit­jans pro­gres que es fan a casa nos­tra. S’han tret totes les care­tes i vivim un autèntic car­na­val, la qual cosa fa que aug­men­tin les impre­ci­si­ons i les infor­ma­ci­ons poc con­tras­ta­des, i que la lli­ber­tat d’expressió quedi ben mal­trac­tada. Però d’aquests dies inten­sos que vivim em quedo, sobre­tot, amb la capa­ci­tat del poble català per inven­tar, per pro­jec­tar, per cap­gi­rar i per afron­tar les gar­ro­ta­des amb una ima­gi­nació des­bor­dant i amb un humor propi dels millors Astèrix i Obèlix. També amb les fra­ses que cir­cu­len per­ma­nent­ment pels xats com ara la del gran Leo­nard Cohen: “A vega­des un sap a quin cos­tat ha d’estar sim­ple­ment veient qui hi ha a l’altra banda.” O aquesta altra del can­tant valencià Feliu Ven­tura: “Pro­po­sen reti­rar urnes en defensa de la democràcia. Espero que no pro­po­sin cre­mar lli­bres per a fomen­tar la lec­tura.” I, segu­ra­ment, una de les que més m’han impres­si­o­nat, de la mateixa manera que em va arri­bar al moll de l’os quan ho vaig viure en directe: “Quan un milió de per­so­nes acon­se­guei­xen ini­ciar un minut de silenci al cap de tres segons, aquesta soci­e­tat està plena de valors”, segons Enri­que Pérez (traduït del cas­tellà). Totes aques­tes fra­ses tan encer­ta­des, i mil i una més es poden apli­car al que estem vivint. La dar­rera: “El dia 1 d’octu­bre «allò...»” Amics i ami­gues, no sé si serem inde­pen­dents a par­tir del 2 d’octu­bre, però si que és segur que no es poden posar por­tes ni bar­re­res a la ima­gi­nació ni a la volun­tat majo­ritària d’un poble.