A votar

El Parlament de Catalunya ha convocat, ho sabeu tots, el referèndum

d’autodeterminació de Catalunya pel pròxim diumenge u d’octubre. El referèndum és vinculant: si guanya el no el govern convocarà eleccions autonòmiques espanyoles i si guanya el sí el Parlament proclamarà la república catalana quaranta-vuit hores després de la proclamació dels resultats definitius, cosa que pot passar com a molt d’hora el dia tres i com a molt tard el dia catorze d’octubre.

Les conseqüències d’aquest vot són, per tant, enormes. Ens poden portar ni més ni menys que a la proclamació d’una república independent, d’un estat nou, ara ja sense cap més restricció que aquelles que sobiranament vulguem assumir com a societat.

Per això l’Estat espanyol ha reaccionat amb fúria. Espanya ha entrat en una espiral repressiva que ignora deliberadament fins i tot les seues lleis. Saben que el triomf del sí obrirà la porta a una etapa definitivament diferent. Potser no serà encara la independència del tot, que en casos com aquest sol necessitar un parell d’anys per a consolidar-se. Però sens dubte que no serà ja, mai més, l’autonomia actual –suposant que encara en quede, d’autonomia, o d’allò que enteníem en un temps que era l’autonomia.

Ells es pensen que evitaran el nostre vot però no podran. No tenen manera de fer-ho. No són capaços de fer-ho amb els instruments limitats que poden fer servir. El que aconseguiran, però, violentant la nostra societat en la manera que ho estan fent és separar-nos més separats del que hem estat mai de la seua Espanya, d’aquesta Espanya incapaç d’entendre que quan hi ha un problema polític cal negociar de bona fe una solució que puga interessar a les dues parts.

El dia primer d’octubre, doncs, tot està a les vostres mans. Feu servir les paperetes i les urnes durant el dia i a la nit, si guanya el sí, celebrem amb ganes la llibertat.