Naturalment, sí

Cas­te­lla no ha entès o no ha vol­gut creure mai que el fet català, més que res, és un fet natu­ral, a banda de polític, econòmic i cul­tu­ral. Gandhi va dir en una ocasió que quan l’adver­sari passa del menys­preu a la violència, la guerra comença a gua­nyar-se. I aquesta és la sen­sació que per­ce­ben una gran majo­ria de cata­lans; la més que justa aspi­ració a viure segons les pau­tes cul­tu­rals desa­des durant gene­ra­ci­ons i un sen­ti­ment de per­ti­nença el qual l’Estat espa­nyol no sap com afron­tar. Des de l’Estat es trans­met cert aire de der­rota rere les men­ti­des i mani­pu­la­ci­ons que tras­puen les tertúlies tele­vi­si­ves, els titu­lars i les actu­a­ci­ons de la Guàrdia Civil. I és que l’home no ha gua­nyat mai cap guerra en con­tra dels fets natu­rals, i si mai, des­gra­ci­a­da­ment, la gua­nya haurà de pagar el preu de la seva des­a­pa­rició. Sal­vant totes les distàncies, la guerra del Viet­nam en va ser un exem­ple. Uns sabien per­fec­ta­ment on eren i quin és el seu espai en el món. La idea para­noica i abs­tracta de la guerra freda dels EUA, mal­grat comp­tar amb un exèrcit molt més poderós, no va poder gua­nyar el fet natu­ral de les raons jus­tes i con­cre­tes del Viet Cong. Rajoy i com­pa­nyia fa la impressió que s’han ficat en un car­reró sense sor­tida i que la rea­li­tat, el fet natu­ral de l’existència de Cata­lu­nya, els sobre­passa. De cop, veuen impo­tents com aquell poble a qui han sotmès tan­tes vega­des, i a qui pre­te­nen seguir sot­me­tent, no sols segueix exis­tint en les seves diferències sinó que con­ti­nua amb les matei­xes aspi­ra­ci­ons, i encara revi­fa­des gràcies als errors polítics de Rajoy i com­pa­nyia. Han acon­se­guit que el fet català es difon­gui per tot el món, i dos minuts d’infor­ma­tiu tele­vi­siu veient guàrdies civils reti­rant urnes i car­tells són més efec­tius per a nosal­tres que el con­tin­gut del que s’empor­ten. Està pas­sant com aquells cape­llans dels col·legis fran­quis­tes que inten­ta­ven llui­tar con­tra les hor­mo­nes i van aca­bar bui­dant les esglésies i aug­men­tant el nom­bre de des­cre­guts. Els pals de cec del govern de l’Estat només ser­vei­xen perquè el fet natu­ral de per­ti­nença a Cata­lu­nya aug­menti cada cop més. I d’una cosa poden estar ben segurs, Cata­lu­nya mai més rei­vin­di­carà un nou esta­tut i la comu­ni­tat ha empès un camí sabent que no hi ha marxa enrere. Com va dir un poeta, Cas­ti­lla des­pre­cia cuanto ignora, i la ignorància els aca­barà resul­tant molt cara. Jo, natu­ral­ment, votaré que sí.