“No votis!”

El diari El País va publi­car diu­menge pas­sat en una doble pàgina de publi­ci­tat un mani­fest sig­nat per un miler de per­so­nes, d’entre les quals intel·lec­tu­als i artis­tes auto­a­no­me­nats d’esquer­res, con­tra l’1-O. Al crit de No votis!, és de difícil digestió pen­sar que algú ads­crit a l’ide­ari d’esquer­res, és a dir, el que està a prop de la gent, tin­gui com a prin­cipi la negació del gest més ele­men­tal d’una democràcia: intro­duir un vot dins d’una urna. D’entre els fir­mants d’aquest docu­ment que qua­li­fica el referèndum d’“estafa anti­de­mocràtica”, hi ha “per­so­na­li­tats de Cata­lu­nya” com Isa­bel Coi­xet, Rosa Maria Sardá i Javier Maris­cal (que sem­bla estrany que pugui haver beneït el dis­seny tan sapas­tre del mani­fest); i “de la resta d’Espa­nya”, entre d’altres, Rosa Mon­tero, Juan José Millás i Miguel Ríos. Tots aquests intel·lec­tu­als que es van­ten de ser d’esquer­res tin­drien molta més cre­di­bi­li­tat si en algun moment dels últims 40 anys s’hagues­sin mobi­lit­zat amb el mateix entu­si­asme per exi­gir al govern espa­nyol que res­tituís la dig­ni­tat als milers de morts que el fran­quisme va dei­xar a les cune­tes. O, sense anar tan lluny en el temps, la mateixa indig­nació per l’acció d’un torero que en ple segle XXI gosa pas­se­jar-se amb una ban­dera fei­xista. El mani­fest separa els fir­mants en cate­go­ries, “per­so­na­li­tats” a part. Met­ges, peri­o­dis­tes, pro­fes­sors d’uni­ver­si­tat... i, a les aca­ba­lles, els tre­ba­lla­dors. Qui­nes esquer­res més curi­o­ses.