Adeu, Espanya

No sé si Catalunya proclamarà la independència com abans ho han fet, només en l’últim centenar d’anys, Islàndia, Finlàndia, Irlanda, Eslovènia, Croàcia, Lituània, Ucraïna, Noruega i així fins a 27 dels 50 països d’Europa. Desconec si tindrà èxit on abans el van tenir Portugal, o Cuba, o l’Argentina, o els Països Baixos, o qualsevol de les desenes de països que algun dia van trencar amb Espanya per fer el seu propi camí. El que és segur és que Catalunya hi té el mateix dret i que té poderoses raons per fer-ho, econòmiques, socials, culturals, personals i existencials. I és que la república catalana és l’únic projecte que aposta indubtablement pels catalans, els seus valors, el seu potencial i la seva manera de veure el món, i és l’únic horitzó que garanteix la seva supervivència com a nació. El referèndum d’autodeterminació de demà és la via democràtica per arribar-hi. I també és l’única sortida digna per als catalans després de tanta opressió, menyspreu i saqueig. Espanya està fent el que ha fet sempre amb Catalunya: imposar, prohibir, amenaçar, perseguir i reprimir. O no sap, o no vol o no pot fer una altra cosa. I d’aquest magma en surt l’“a por ellos” –és a dir, nosaltres–, com també en surten la catalanofòbia, l’electoralisme anticatalà i el centralisme de governs i institucions; els atacs a la llengua catalana o un espoli econòmic descarat; la nacionalització del TC i la guerra bruta de l’Estat; la parcialitat de jutges i magistrats i la criminalització des de la caverna mediàtica; l’enviament de 10.000 guàrdies civils a perseguir urnes o la hiperactivitat de la fiscalia contra persones com vostè o jo, amb càrrec o sense, passant per sobre de lleis i de drets sempre que convingui. Todo por la patria. La unitat d’Espanya molt per damunt de la democràcia i els drets humans; per damunt de la fraternitat o els projectes comuns; per damunt fins i tot de la pau. És l’autèntica naturalesa de la relació d’Espanya amb Catalunya. La seva única perspectiva per al 2 d’octubre és la submissió. Per això, fa molt que vam desconnectar. I per això, pels nostres pares, però sobretot pels nostres fills, demà votarem.