Desperta, Índika!

Hi ha amagada entre les pedres de la mil·lenària Índika la història d’un final èpic i també patètic. Índika va ser la primera gran ciutat que es va aixecar en aquest territori que avui reconeixem com a Catalunya, fou la gran urbs d’un país que aleshores era un immens calidoscopi de tribus iberes que tan aviat eren germanes com rivals en el camp de batalla, gent que vivia encimbellada en turons, protegida rere murs altíssims i altes torres de defensa.

Índika va perdre el nom en la desmemòria del temps, va ser esborrada dels mapes per la pols de tants anys fins que els arqueòlegs la van fer ressuscitar i la història la va tornar a batejar com Ullastret, les ruïnes de la qual s’alcen sobre el paisatge verdíssim de l’Empordanet. Un dels vestigis més ben conservats del lloc són les impressionants muralles que es remunten al segle VI abans de Crist i la gran porta que s’obre en un extrem, una de les quatre que permetien entrar i sortir del recinte.

Explica el director del jaciment, Gabriel del Prado, que en excavar aquest punt es va trobar que la porta havia estat tapiada pels seus habitants. L’única explicació possible a aquest fet inusual és que els indigets es van tancar a la ciutat per defensar-se fins a les últimes conseqüències del setge d’una força enemiga, en aquest cas l’imponent exèrcit de Roma sota el pilum del qual van acabar sucumbint.

Ve de lluny l’afany de supervivència de la gent que des de temps immemorials ha poblat aquest país i ha fet front a invasions estrangeres. Ve de lluny també l’estigma del patiment i la dissort de la derrota. Massa sovint la paraula setge ha estat la fam de cada dia, i per massa dies, dels homes i dones d’aquesta terra. Tan cert és això com que avui més que mai la gent ja no està disposada a acotar el cap ni a plorar derrotes. La història d’aquest país ja no accepta més invasors, ni més invasions, ni imposicions, ni humiliacions i sobretot cap altra desfeta.

Avui més que mai toca canviar d’una vegada per totes el rumb cruel d’aquesta història. És per això que centenars d’Índikes assetjades són a punt de rebentar murs i sortir a camp obert a plantar cara i, si cal, batalla. Sense por, a pit descobert i amb un somriure als llavis.

Desperta, Índika, que és temps de revolta i, sobretot, de conquesta!