Desig reial

Era un dels pri­mers cor­reus que arri­ba­ven ahir, tres dies després de la bru­tal repressió de diu­menge i un després de les mul­ti­tu­dinàries mani­fes­ta­ci­ons per con­dem­nar-la que es van fer dimarts arreu de Cata­lu­nya. “El minis­tre de l’Inte­rior esmorza amb els poli­cies naci­o­nals i guàrdies civils allot­jats a Bar­ce­lona i asse­gura que el Gobi­erno defen­sarà els seus drets i la seva dig­ni­tat”, deia tex­tu­al­ment. Adjun­tes, fins a qua­tre imat­ges de Juan Igna­cio Zoido i el dele­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, Enric Millo, amb els agents. Podria ser el mail anun­ci­ant la visita del titu­lar de Defensa de torn per mos­trar públi­ca­ment el suport a les tro­pes des­plaçades a un país estran­ger qual­se­vol. Però no, era el res­pon­sa­ble d’Inte­rior feli­ci­tant els cos­sos i for­ces de segu­re­tat espa­nyo­les per l’actu­ació de diu­menge. La violència exer­cida con­tra els qui pacífica­ment volien votar en el referèndum no ha inco­mo­dat ni el més mínim l’exe­cu­tiu esta­tal. Ni una dis­culpa, ni una crítica ni la més mínima alte­ració en els seus plans per vèncer –en cap cas convèncer– l’inde­pen­den­tisme.

Lògica de bata­lla per a un con­flicte polític, el que es viu a Cata­lu­nya. La dinàmica defen­sada des de fa temps pel govern del PP i aplau­dida per Ciu­ta­dans ha rebut l’ines­ti­ma­ble suport del rei. Felip VI aban­dona el supo­sat paper d’àrbi­tre i baixa al ter­reny de joc per inten­tar mar­car el rival asse­nya­lat pels popu­lars. Res de diàleg ni tam­poc menció als més de 800 ferits i con­tu­si­o­nats de la sal­vatge jor­nada de diu­menge ni als mobi­lit­zats, només la garan­tia que els poders de l’Estat “asse­gu­ra­ran l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal”. I el mis­satge davant d’un simbòlic qua­dre de Car­les III –va pro­hi­bir l’edu­cació en català al segle XVIII– amb la vara de coman­da­ment a la mà. Casu­a­li­tat? Segur que no. L’al·locució del monarca cau com un gerro d’aigua freda sobre fede­ra­lis­tes i par­ti­da­ris de ter­ce­res vies i pres­si­ona al límit un PSOE que sem­bla des­ti­nat a pujar al vai­xell del PP i Cs. Desig reial d’un monarca que bene­eix sense rubor l’estratègia dels popu­lars. A por ellos.