2.286.217

Dos milions dues-centes vuitanta sis mil dues-centes disset persones. Són els catalans que demà farà una setmana van poder exercir el seu dret a vot. Tot i les càrregues policials, tot i les advertències de l’Estat, tot i les amenaces, 2.286.217 catalans, segons el recompte oficial fet públic ahir pel govern, van anar a votar diumenge passat. I, no ens enganyem, haurien sigut molts més, molts, si tots els col·legis electorals haguessin obert amb normalitat i l’Estat no s’hagués entestat a fer servir les porres contra les urnes. 2.286.217 catalans que, en unes condicions gairebé de clandestinitat, van sortir de casa i es van jugar la pell (alguns vídeos ho han deixat ben clar) per anar a votar. Se n’adonen, del capital que representa aquesta xifra? A mi em sembla que, com que ens hem passat tota la setmana parlant de policies, d’aldarulls, de ferits i de manifestacions, no ho hem valorat prou. Un 43% dels catalans (del cens de majors d’edat, és clar) van sortir a votar (un 7,8% d’ells per dir que no) tot i que era un referèndum prohibit i que deu mil policies l’havien intentat impedir segrestant urnes i anant a les impremtes a recollir cartells i paperetes. A qui li sembli poc 2.286.217 que s’ho faci mirar. Es tracta d’un resultat espaterrant, que més enllà que no es complissin algunes garanties (no pas per culpa del govern català, és clar) és una victòria moral. Una victòria moral impressionant que no hem valorat prou al llarg d’aquesta setmana. Repassin al detall els resultats que avui publiquem poble a poble i ho veuran: el resultat hauria sigut encara més espectacular si s’hagués pogut votar amb normalitat en alguns col·legis (vull dir, sense que et sortissin blaus a les cames o a l’esquena) i si tots haguessin estat oberts fins al final. Una setmana després, el govern ha fet públics els resultats. Són una victòria absoluta. Moral i em costa no dir que també legal. Perquè per més que no es complissin alguns estàndards internacionals (no pas per culpa dels organitzadors, ho torno a dir), aquesta és una victòria que hauria de legitimar el full de ruta del govern. Vam votar i va guanyar el sí. El govern espanyol té ara a les seves mans fer-nos-el repetir si el que vol és un nou 1-O acordat. I el govern català té l’obligació d’administrar amb intel·ligència, amb molta intel·ligència, aquest immens capital.