Calculadora electoral

Albert Rivera va intentar fins al darrer minut que al Consell de Ministres de divendres passat Mariano Rajoy activés l’article 155 de la Constitució i no se’n va sortir. Això sí, va fer per manera que tothom sabés que s’havia vist amb el president espanyol i que aquest, una vegada més, li havia donat allargues. El líder de Ciutadans és el principal competidor en la cursa de fer aparèixer el cap de files del PP com un tou, un cagadubtes, un dirigent incapaç de prendre decisions dràstiques, peti qui peti. Ha decidit prendre el relleu de José María Aznar, aprofitant que l’expresident ja fa anys que cotitza a la baixa al PP i que, amb els anys, ha anat perdent altaveus mediàtics. Però des de la convicció que el líder s’apaga, però no la seva obra, el dirigent taronja aprofita el gran revival del nacionalisme espanyol dels darrers temps per esgarrapar vots en una dreta cada dia més enrabiada davant la flegma que atribueixen al president espanyol. Així, mentre que a Cs estan convençuts que l’1-0 enterrarà les aspiracions del gallec de seguir al capdavant de La Moncloa, el PP, en canvi, considera que a cada nova envestida a Catalunya la saca de vots creix a la resta de l’Estat. I en aquest torneig de calculadores electorals, qui hi té més a perdre ara com ara és l’esquerra espanyola en el seu conjunt: Pedro Sánchez, per la seva eterna indefinició –i és per aquí per on també el burxa Rivera de manera descarnada–, i Pablo Iglesias per haver-se definit massa.