Exemples clars

A Europa s’han decla­rat inde­pen­dents en els dar­rers anys des de Lituània i Letònia, el 1990, fins a Sèrbia i Kosova, el 2008, pas­sant per Estònia, Bie­lorússia, Macedònia, Eslovènia, Moldàvia, Croàcia, Ucraïna, Bòsnia, la República Txeca, Eslovàquia i Mon­te­ne­gro. Un munt de països que amb el seu procés han demos­trat que la decla­ració d’inde­pendència, encara que hagi estat uni­la­te­ral, encara que hagin estat amenaçats mili­tar­ment, no es va poder atu­rar. Quan un estat ha acon­se­guit la mobi­lit­zació de la majo­ria social, un govern de majo­ria inde­pen­den­tista i ha gua­nyat un referèndum, no hi ha marxa enrere. Res, ni la por, va ser més gran que les aspi­ra­ci­ons de la majo­ria dels ciu­ta­dans d’aquests pobles. Volien ser lliu­res. I ho van acon­se­guir!