Empatia

“El secret de l’èxit rau en l’habi­li­tat de veure el punt de vista de l’altre com si fos propi.” És una frase de Henry Ford que apa­reix en el lli­bre de Coia Valls que lle­geixo aquests dies. És petit per fora però gran per dins. Publi­cat a Coma­ne­gra, es titula Si tu m’escol­tes. I el subtítol encara és més eloqüent: Quan posar-se al lloc de l’altre és la solució. Una novel·la curta que ens parla de l’art de saber escol­tar, de l’empa­tia, una habi­li­tat que no tot­hom té per posar-se en la pell de l’altre. Vol­dria abo­car en aquest espai un seguit d’idees i pen­sa­ments que la Coia plan­teja en el lli­bre i que són eines que ens cal­drien tenir a mà. Mai és tard. Escol­tar no és pre­pa­rar-te per res­pon­dre ni repli­car. Tam­poc no és donar con­sells o expli­car la teva pròpia història. Escol­tar aten­ta­ment et per­met una con­nexió veri­ta­ble amb els altres i cons­truir rela­ci­ons sòlides en tots els àmbits. Perquè escol­tar vol dir molt més que sen­tir. És posar atenció en el que estem sen­tint. Però sobre­tot sig­ni­fica voler com­pren­dre l’altre. Els que saben escol­tar no jut­gen, ni cri­ti­quen ni fan valo­ra­ci­ons. No es dis­tre­uen quan els altres par­len. Donen a enten­dre a l’inter­lo­cu­tor que l’escol­ten. Ho fan amb la paraula, amb el gest, el to de veu. No rebut­gen els sen­ti­ments de l’altre. Fan saber a l’altre que es poden posar en el seu lloc i com­pren­dre’n els sen­ti­ments. No cal dir res. Ser-hi, en silenci, per crear un clima que ja és gua­ri­dor per si mateix i pro­pi­cia par­lar de manera lliure. L’empa­tia acosta les per­so­nes i les pre­dis­posa a anar més enllà per poder-se conèixer millor i faci­lita esta­blir rela­ci­ons de con­fiança. Així s’acon­se­gueix esta­blir més com­prensió de sen­ti­ments i pen­sa­ments en les dis­cus­si­ons i faci­li­tar que siguin con­si­de­ra­des com a opor­tu­ni­tats per apren­dre alguna cosa nova dels altres. La Coia evoca una imatge pre­ci­osa que per a mi és un bon resum: “La sar­gan­tana veu el món des de terra, l’àguila des del cel. Qui tindrà més raó en des­criure’l?” Qui tin­gui més força o més empa­tia?