La Marta

Quan tot s’hagi aca­bat i ens hau­rem acos­tu­mat a viure en una república inde­pen­dent, espero que la gent no obli­darà pas un cert epi­sodi que va tenir lloc al dia del referèndum. Al matí, al col·legi elec­to­ral de Pau Cla­ris, uns quants agents de la PN llan­cen el res­pon­sa­ble d’admi­nis­tració del cen­tre, Marta Tor­re­ci­llas, per l’escala d’una manera humi­li­ant (tal com es pot veure en un vídeo i tal com em va expli­car un tes­ti­moni ocu­lar dos dies després dels esde­ve­ni­ments). Tot seguit, l’agent 4U21 li torç tres dits de la mà esquerra; ella dona per des­comp­tat que se li han tren­cat i així ho explica a diver­sos mit­jans. No és fins que arribi a l’hos­pi­tal (a la tarda, havent votat) que des­co­breix que no té els dits tren­cats sinó la càpsula inte­rior d’un d’ells. Tot això ho acla­reix a TV3, poc després. Però OK Dia­rio i El Mundo ja han publi­cat infor­mació errònia (i insul­tant) sobre ella; després, la web Foro­Coc­hes revela el seu número de telèfon i l’asset­gen milers de per­so­nes; rep ame­na­ces de mort, és incre­pada al car­rer i els Mos­sos li diuen de no sor­tir de casa. Tot ple­gat demos­tra la men­ta­li­tat de certs defen­sors de la uni­tat d’Espa­nya: cons­ci­ents que l’actu­ació de la poli­cia al dia 1 d’octu­bre ha estat la decisió més política­ment imbècil feta per l’estat al llarg de qua­tre dècades, inten­ten rec­ti­fi­car-la tot apro­fi­tant-se d’una petita rellis­cada com­pren­si­ble per ter­gi­ver­sar la rea­li­tat sen­cera. I com que saben que men­tei­xen, tot ho fan amb una mala llet espe­ci­al­ment pudent.