Nens i nenes

La lluita despietada, des de la política i des de la justícia, contra la realitat social de Catalunya amenaça de crear víctimes col·laterals. S’aixequen fantasmes d’irrealitat i es dibuixen situacions inexistents que es transformen en realitats inventades. Quan s’arriba des de posicions d’irracionalitat visceral a mentir de forma sistemàtica per tal de justificar determinades actituds d’agressivitat i menyspreu s’estan traspassant totes les fronteres de consens, respecte i llibertat.

Si per aquest camí s’aborda el tema de la llengua catalana i de la convivència de les llengües catalana i castellana a Catalunya ens trobem davant del paroxisme de la realitat inventada. Sense ni voler conèixer la realitat quotidiana s’afirma barroerament, des de la ignorància i des de la mala fe, que a Catalunya és poc menys que impossible de viure en castellà. No hi fa res que cada any milions de turistes desmenteixin una vegada i una altra aquesta realitat inventada i es trobin amb una societat multilingüe que viu des de la normalitat aquesta riquesa lingüística. Però quan es traspassen tots els límits, quan s’atempta a les llibertats bàsiques, quan es menteix amb contumàcia és quan s’arriba a l’escola i es pretén involucrar els nens i nenes de Catalunya en una batalla campal que afectarà, aquí sí, la pau social necessària per al desenvolupament tranquil de la formació dels ciutadans del futur. Només des de qui és capaç de manipular socialment des de l’educació i d’adoctrinar autoritàriament es pot afirmar que a les escoles de Catalunya s’intoxica ideològicament els nens i nenes i es bandeja sistemàticament el castellà. Trenta anys llargs d’immersió lingüística i un grapat de generacions de joves incorporats ja a la vida laboral activa desmenteixen categòricament aquestes acusacions.

Pel bé del futur de Catalunya i d’Espanya deixeu els nens i les nenes en pau.