Herois mítics

Egmont és l’heroi de Flan­des assas­si­nat el 1568. Llui­tava per la inde­pendència naci­o­nal, con­tra l’opressió de la monar­quia espa­nyola. Beet­ho­ven li va dedi­car l’ober­tura Egmont op. 84. L’OBC la va inter­pre­tar el pas­sat 1 d’octu­bre. En obrir el con­cert, Joa­quim Gar­ri­gosa, direc­tor de l’Audi­tori, va remar­car que en dies així calia per­se­ve­rar en la Cul­tura amb majúscu­les. Ja ho va fer Pau Casals el 18 de juliol del 36, dia de la sedició mili­tar que va tar­dar tres anys a impo­sar-se. L’OBC és hereva dels valors de l’Orques­tra Pau Casals que assa­java la Novena de Beet­ho­ven per a la inau­gu­ració de les Olimpíades Popu­lars, orga­nit­za­des per la Gene­ra­li­tat en opo­sició als Jocs Olímpics racis­tes. Aque­lla tarda, quan l’Orfeó Gra­ci­enc s’unia a l’orques­tra per ini­ciar l’assaig, va arri­bar una nota del con­se­ller Gas­sol. Avi­sava de la revolta armada fran­quista. Casals s’adreçà a can­tai­res i músics: “Ben­vol­guts amics: no sé si tor­na­rem a estar junts. Com un adeu d’uns als altres, ¿podem tocar el final?” Tots ple­gats inter­pre­ta­ren com a comiat, amb llàgri­mes als ulls i amb més braó que mai, l’Oda a l’Ale­gria. El con­cert d’ara fa vint dies es va cloure, també tal com estava pro­gra­mat, amb la sim­fo­nia Heroica de Beet­ho­ven. L’hero­isme, tema musi­cal domi­nant; i dos per­so­nat­ges en el memo­rial de l’hero­isme: Egmont i Pau Casals. Dos herois amb noms i cognoms; i herois anònims: els joves cai­guts en els fronts de l’Ebre i el Segre, alguns pot­ser can­tai­res del Gra­ci­enc o músics de l’Orques­tra Pau Casals.