Opinió

Vuits i nous

Un collar ortopèdic al coll

“L’aplicació del famós article 155 estava decidida d’antuvi

Ahir a les deu del matí l’alcalde de Dos­rius Marc Bosch, el que fa uns mesos em va dur a visi­tar els antics pous de glaç del seu poble, va decla­rar davant la Guàrdia Civil acu­sat de “deso­bediència i resistència greus a l’auto­ri­tat”. A la mateixa hora, el pre­si­dent Puig­de­mont envi­ava al pre­si­dent Rajoy una segona carta on li deia que el 10 d’octu­bre no havia decla­rat la inde­pendència però que ho faria si el famós arti­cle 155 de la Cons­ti­tució que dei­xa­ria en sus­pens l’acti­vi­tat autònoma de la Gene­ra­li­tat entrava en vigor.

L’alcalde de Dos­rius es tro­bava el dia u d’octu­bre entre els con­ciu­ta­dans que feien cua per anar a votar. Es va pre­sen­tar un esca­mot de la Guàrdia Civil amb les por­res a l’aire i abi­llat d’una manera que per ella mateixa ja feia por, i l’alcalde, amb ulle­res, un polo, uns pan­ta­lons d’estiu i sense res a les mans, el va sor­tir a rebre per dia­lo­gar i evi­tar la càrrega. No ho dic jo, que no hi era: hi ha imat­ges que ho tes­ti­fi­quen. Minuts després l’alcalde era eva­cuat a l’hos­pi­tal. Durant uns dies va haver de dur un collar ortopèdic, de l’impacte de porra que va rebre. Els reu­nits a la cua van ser esto­vats per uns quants més. Ho seguei­xen il·lus­trant les imat­ges, que són l’àlbum fotogràfic del ter­ror. Ahir a les deu, el seu gest con­ci­li­a­dor i pro­tec­tor dels ciu­ta­dans a qui repre­sen­tava en vir­tut d’unes elec­ci­ons democràtiques havia esde­vin­gut “una deso­bediència i resistència greus a l’auto­ri­tat”. La poli­cial, és clar.

Poc després d’aque­lla hora, amb una urgència epis­to­lar admi­ra­ble, el pre­si­dent Rajoy comu­ni­cava a Puig­de­mont que l’arti­cle 155 seria acti­vat. En una pri­mera carta li havia exi­git que, per evi­tar mals majors, li digués si en la sessió par­la­mentària del 10 d’octu­bre havia decla­rat o no la inde­pendència. S’ente­nia que si deia que no els “mals majors” no tin­drien raó de ser. Puig­de­mont va res­pon­dre d’una manera ambi­gua, i el govern de l’Estat, enfe­llo­nit, li va enviar una segona i pre­cep­tiva requi­sitòria insis­tint en la pre­gunta. Aquest cop Puig­de­mont res­pon clara­ment que la inde­pendència no va ser pro­cla­mada ni decla­rada ni sub­jecta a votació par­la­mentària i torna a insis­tir en la medi­ació i el diàleg. Tot i així se l’acusa de resistència greu a l’auto­ri­tat, i si no li envien poli­cies ves­tits de fer por i amb por­res és perquè ja els tenim al port. Per car­re­gar-se de raons repres­si­ves, el govern espa­nyol i els par­tits neces­sa­ris que li donen suport obli­guen Puig­de­mont a decla­rar la inde­pendència que diuen abo­mi­nar i que al final serà l’única esca­patòria. La sus­pensió de l’auto­no­mia ja la tenien deci­dida. El diàleg? Dos empre­so­nats i Òmnium Cul­tu­ral a punt de ser clau­su­rat com ja ho va ser l’any 1963. Vin­guin cap aquí que els fer­ma­rem un collar fet a mida perquè obe­ei­xin l’auto­ri­tat i no s’hi resis­tei­xin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia