Tenir-la petita

Quan el con­flicte polític entre Cata­lu­nya i Espa­nya s’estava des­per­tant, el can­tant Joaquín Sabina va sor­pren­dre en una entre­vista amb aquesta decla­ració: “No sento cap res­pecte per l’assumpte català.” Sabina, el millor lle­trista espa­nyol, no va saber tro­bar millors parau­les per trac­tar l’assumpte català amb un menys­preu total per mili­ons de per­so­nes a les quals, direc­ta­ment, els va dir que ni tan sols els res­pecta la seva manera de pen­sar i de sen­tir. Sabina, de jove comu­nista i de gran sim­pa­tit­zant de l’ide­ari extre­ma­dretà de Ciu­da­da­nos, s’ha superat ara tot afir­mant que està “radi­cal­ment en con­tra d’algú que vol fer una pàtria més petita tenint-ne una de tan gran”. De veri­tat que els intel·lec­tu­als espa­nyols no tenen res més a dir la set­mana que han empre­so­nat dues per­so­nes que l’únic que els ha carac­te­rit­zat és el seu paci­fisme per acom­pa­nyar les rei­vin­di­ca­ci­ons del poble català? Com cre­uen que els jut­jarà la història quan con­tra­posi els seus silen­cis o, en el cas de Sabina, el seu orgull patriòtic amb aires de gran­desa impe­ri­a­lista davant de les denúncies que la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal està fent de les urpes repres­so­res de l’Estat espa­nyol? Els cata­lans, cer­ta­ment, viuen en un país petit, però alguna de grossa ha succeït perquè Amnis­tia hagi sor­tit al pas dels atacs que està patint la seva població civil. A Sabina se li escapa que l’única mida que compta és la de la dig­ni­tat.