Racó de món

Dimarts de la set­mana pas­sada, anant cap a Olot en cotxe, vam patir una retenció de més de mitja hora per unes obres a la car­re­tera, a l’altura de les Pre­ses. Ja des de mit­jan 2009, quan es van obrir els túnels de Bra­cons, el tram des de la rotonda dels túnels fins a Olot aguanta un trànsit de vehi­cles molt intens i temps ha que es parla de roton­des a les Pre­ses o una cir­cum­val·lació, però per ara (i sem­bla que va per llarg), res de res: ni roton­des ni vari­ant, només embus­sos i cues. La gent de les Pre­ses en deu tenir la pipa ben plena.

Aquest dimarts, allà parat al mig de la llarguíssima cua, vaig tenir temps d’escol­tar dues vega­des la infor­mació sobre l’estat del trànsit que fan tan sovint a Cata­lu­nya Infor­mació. La pri­mera vegada vaig pen­sar: ara sabrem què passa (encara no sabíem que hi havia obres), i ens diran si en tenim per gaire. Doncs no, res de res. La infor­mació va ser exclu­si­va­ment sobre les ron­des de Bar­ce­lona, el nus de la Tri­ni­tat, la Meri­di­ana i els túnels de Vall­vi­drera. Vaig pen­sar que la segona vegada ens dirien alguna cosa, men­tres­tant la cua blo­que­java tota la recta de les Pre­ses per la banda nos­tra, i devia arri­bar a Olot per l’altra banda. Nou but­lletí infor­ma­tiu sobre l’estat del trànsit a Cata­lu­nya Ràdio, i també exclu­si­va­ment ron­des de Bar­ce­lona, nus de la Tri­ni­tat, Meri­di­ana, túnels de Vall­vi­drera. En vaig con­cloure que ho devien tenir gra­vat, i per no haver d’estar tan pen­dents de la cir­cu­lació, repe­tien el mateix unes quan­tes vega­des. Tot el dia vaig estar atent a l’emis­sora i, com que tot seguit del trànsit donen l’estat del temps, ho vaig cons­ta­tar clara­ment: a un quart de set l’home del temps va dir: “A pri­me­res hores de la tarda, les tem­pe­ra­tu­res ten­di­ran a bai­xar…” Havia dit exac­ta­ment el mateix mitja hora abans, i exac­ta­ment el mateix mitja hora després, a tres quarts de set.

En tor­nar d’Olot, els ope­ra­ris devien dinar i vam pas­sar bé. Vaig saber després que les obres dura­rien com a mínim una set­mana i per això els tres o qua­tre dies següents vaig escol­tar sovint la infor­mació radi­ada del trànsit. Ni una sola paraula dimarts, dime­cres ni dijous sobre les obres a la car­re­tera C-152. Vaig aca­bar de convèncer-me, ara a través de les ones, que visc en un autèntic racó de món. Ah, i també vaig veure clar què és un opti­mista: és un tipus que creu poder solu­ci­o­nar un embús de trànsit tocant el clàxon.