Curset per a infractors

Joan Alcalà, super­re­gi­dor de l’Ajun­ta­ment de Girona, ha fet col·locar en tres punts de trànsit més una càmera que grava les infrac­ci­ons de vehi­cles que cir­cu­len quan el semàfor està en ver­mell. El d’Emili Gra­hit ha resul­tat molt ren­di­ble a l’Ajun­ta­ment –200 euros de sanció cada vegada– tot i que ara els con­duc­tors de fora ciu­tat ja el saben, i pro­cu­ren evi­tar-lo. El més greu del cas és que a la sanció econòmica s’hi afe­geix la pèrdua de qua­tre punts cada vegada, de manera que aquell que no s’adona que passa en groc –que no val– amb tres vega­des que ho faci es pot tro­bar sense punts i sense car­net. Al Sr. Alcalà això no li pre­o­cupa, perquè ell va a l’Ajun­ta­ment en bici­cleta, i és cone­gut que a Girona les bici­cle­tes pas­sen per allà on els convé, sense que els guàrdies urbans hi tin­guin res a dir.

Ja vàrem comen­tar la tra­ves­sera que s’ha inven­tat el Sr. Alcalà per afa­vo­rir els usu­a­ris d’un deter­mi­nat pàrquing pri­vat, situat a tocar del car­rer Eixi­me­nis. No ha con­si­de­rat, però, que les per­so­nes amb dis­mi­nu­ci­ons físiques no poden arri­bar al cen­tre cívic de la plaça Jordi de Sant Jordi, perquè no hi ha rampa d’accés en el pas situat exac­ta­ment al cos­tat de l’apar­ca­ment bene­fi­ciat. Sense comen­ta­ris.

Un des­ven­tu­rat con­duc­tor que s’ha que­dat amb pocs punts té l’opor­tu­ni­tat de recu­pe­rar-ne assis­tint a un cur­set per a infrac­tors. El cost és de gai­rebé dos-cents euros, però el més greu és que suposa sot­me­tre’s obli­gatòria­ment a un ter­cer grau que comença un diven­dres, de les tres a les nou del ves­pre, i l’endemà, dis­sabte, de les nou del matí a les tres de la tarda (dotze hores lec­ti­ves). Exi­gei­xen pun­tu­a­li­tat, i tot ple­gat és una pèrdua de temps i de paciència, par­ti­cu­lar­ment per a con­duc­tors amb més de qua­ranta anys al volant, que mai hem tin­gut un acci­dent, i la infracció dels quals ha estat pas­sar un semàfor del senyor Alcalà en groc. En el cur­set dedi­quen hores a expo­sar els efec­tes de la droga sobre la con­ducció, extrem útil per a qui pren o pensa pren­dre dro­gues, però abso­lu­ta­ment anor­mal per a qui mai les ha freqüenta­des, ni pensa fer-ho. La traca final la reser­ven per al matí del dis­sabte: tot de cop fa presència a la sala una noia que va en cadira de rodes. Ella lla­vors explica amb detalls l’acci­dent que li va pro­duir la immo­bi­li­tat. Tot el nos­tre res­pecte i con­si­de­ració vers ella, però no sem­bla gaire ètic, pel que fa als orga­nit­za­dors, tenir-la pre­pa­rada per impres­si­o­nar els oients. S’ho podrien estal­viar. Al final, con­tes­tant un test apte per a esco­lars de primària –el passa tot­hom– recu­pe­res els punts. Tot això és el que ens espera als que badem massa, i no estem pen­dents dels enginys del senyor Alcalà. Ara ja hi haurà qua­tre paranys, en una ciu­tat que era força tran­quil·la i repo­sada.