Resistir és vèncer

El nacionalisme espanyol i el seu Estat, incapaç d’entendre la seva pròpia realitat i veient-se impotent, s’han llançat contra la majoria social de Catalunya amb l’activació de l’article 155. El preludi ja el vam viure amb l’operació de càstig o ràtzia de l’1-0, que no pretenia impedir una votació sinó que va ser una mera excusa per castigar i escalivar els catalans. Per això es van utilitzar forces de la Guàrdia Civil i del CNP de fora de Catalunya per efectuar l’operació repressiva sense contemplacions i sense problemes de consciència. Perquè pensaven que els efectius que treballen a Catalunya i conviuen amb la gent del país des de fa anys no s’haurien avingut, majoritàriament, a utilitzar aquest grau de violència indiscriminada.

Tot estava previst i ben lligat. No va ser fruit de la improvisació que es designés com a cap de l’operatiu repressiu a un colpista, que el 23-F es va oferir voluntari contra l’ordre establert i que encara recorden a Euskadi per la duresa de la repressió amb la qual va tractar-los. Quina necessitat hi havia de posar al capdavant de tot plegat un tinent coronel amb aquest historial quan a la Guàrdia Civil, a Catalunya, hi ha un general que coneix molt millor el territori i la idiosincràsia catalana?

El migdia de l’1-O l’Estat s’adona que ha fracassat estrepitosament. No havia aturat les votacions i mig món estava veient per TV o a les xarxes les imatges de la brutalitat policial contra un poble pacífic que només volia exercir el seu dret a vot. Fracassada l’operació de càstig i l’intent d’atemorir el poble català, aquest surt en massa a votar dient “no tinc por”. L’1 d’octubre serà difícil, si no impossible, d’oblidar, amb més de 1.000 persones ferides de diversa consideració i centenars de testimonis visuals per a la història. A més a més, i per vergonya professional i operativa dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, els Mossos d’Esquadra, complint les ordres judicials, van clausurar més col·legis i van retirar més urnes sense utilitzar cap mena de violència.

veient la magnitud del seu fracàs, l’equip de la senyora Sáenz de Santamaría i el ministre de l’Interior ordeix una operació de venjança destinada principalment a desprestigiar els Mossos. Així, s’intensifiquen les campanyes de la caverna mediàtica i els seus telepredicadors posant en el punt de mira, encara més, el conseller Forn i el major Trapero, als qual ja tenien entre cella i cella des de la brillant operació dels Mossos arran dels atemptats gihadistes de l’agost passat. No van pair bé el reconeixement a la policia catalana tant a nivell internacional com per part de la ciutadania catalana. En paral·lel, l’Estat i les seves clavegueres posen en marxa una operació des de dins dels Mossos d’Esquadra, utilitzant els talps de sempre i instrumentalitzant els seus peons en algun sindicat del cos. Es tracta de desestabilitzar la policia de Catalunya. També es publiquen articles en diversos mitjans de comunicació ben pagats, intoxicant i menystenint la seva labor. I mentrestant, s’intensifiquen les traves a la feina de la nostra policia integral: la retenció de les armes llargues que havia adquirit la Generalitat per a les unitats de la lluita antiterrorista; la paralització de les necessàries relacions internacionals de la policia catalana i la pressió a alguns jutges i fiscals de Catalunya per tal que no donin “joc professional” als Mossos. En definitiva, es tracta de ridiculitzar-los i menystenir-los.

Davant d’aquesta ofensiva, els Mossos d’Esquadra s’han mantingut ferms i fins i tot s’han mostrat més units perquè, des de la seva pluralitat, han tancat files en defensa del cos i les seves competències. Tot sembla indicar, però, que si res no ho impedeix l’Estat prendrà el control de la policia de Catalunya en la seva interpretació de l’article 155. Mai en gairebé quaranta anys d’història de la policia de Catalunya pensava que es podria arribar a produir una situació tan greu com aquesta en el si d’una suposada democràcia.

Ara us tocarà afrontar la nova situació amb disciplina i mantenint la dignitat del cos. La policia de la Generalitat es deu a l’ordre establert i a les seves institucions nacionals. Seran dies difícils i de tensió en els qual caldrà serenor i fermesa. Caldrà seguir exercint de policia integral de Catalunya defensant, en primer lloc, els ciutadans i les institucions catalanes. Acatant les lleis però resistint-vos a qualsevol intent de ser utilitzats com a botxins. Aquesta situació durarà un temps –no massa llarg, espero–, perquè estic convençut que el poble de Catalunya, serena, pacífica i democràticament, lluitarà per no perdre les seves institucions i, si cal, per recuperar-les. Farem un país nou en què mai més cap article 155 ens pugui convertir en una colònia. Mai més permetrem ràtzies contra ciutadans, paperetes i urnes. Davant el 155, resistir és vèncer. El vostre poble us estima.