Atemorir innocents

Aquests dies em comenten alguns amics, certs col·legues de la feina i també veïns de casa que “tenen mal cos”, o sigui, males sensacions, que els duen a no dormir bé, a notar la boca seca, a pair malament els àpats, a estar apagats emocionalment, etc. No és fruit de refredats o malalties físiques sinó conseqüència col·lateral de la situació que vivim al país. I li passa a gent gran i a joves, a persones amb feina i a d’altres a l’atur, a qui està implicat en la vida associativa i a gent que mai s’ha compromès en res gaire concret. És una epidèmia. I té culpables. I jo els denuncio avui, aquí. Independentment que vostè sigui sobiranista i emancipacionista, o bé unionista i “constitucionalista”, s’ha generat un fenomen d’atemoriment social. I jo no ho vull: no hi tenen dret.

Dues premisses i una conclusió: a) exposo al meu alumnat la “regla d’or” de la moral: “Tracta els altres com voldries que et tractessin.” Degué néixer a la Xina, amb Confuci, i arribà al fariseu Hillel l’Ancià, sent ben rellevant en temps de Jesús (surt als Evangelis). En un aspecte més prudencial, que no pas imperatiu, sé que l’exposa Kant al s. XVIII. Explico també la “regla de plata”, que n’és la seva obversió: “No facis als altres el que no voldries que et fessin.” En breu: no facis el mal, com demana Gandhi. A més, b) hi ha tipus de terrorisme. Aterrir és ben lleig: ho van fer abastament l’1 d’octubre força militars equipats i pagats per a causar dolor i pànic. També uns dies abans: apagant webs, entrant a locals i cases, passejant-se amb prepotència per ports, viles i ciutats. Què volien aquesta gent, incapaços d’aturar res? Només atonyinar-nos i causar dolor moral?

Queden encara pares que pensen modelar els fills dient-los que “no seran res a la vida” si no fan allò que ells volen. El terrorisme psicològic existeix, una forma perversa de control usada per parelles, empresaris, confessions, etc., només fins que els perds la por. L’Estat espanyol ha infringit “la regla de plata”, ha aterrit milers de persones amb un maquiavel·lisme evident.

Concloc: per a protegir-nos dels “atemptats psicològics” convé estar connectats amb la realitat, posant al seu lloc els molins de vent i els dimonis. No hi ha llibertat individual si no hi tenim una plena llibertat emocional. Un nebot del president Kennedy ho clava: “El terrorisme és una guerra psicològica. Els terroristes intenten manipular-nos i canviar el nostre comportament creant temors, incerteses i divisions” (Patrick J. Kennedy). Ara, a Catalunya, hi ha més fraternitat i un estil del tot pacífic: per això, hem d’estar serens i amb consciència neta. Pretenen esclafar institucions centenàries, democràtiques i justes. Ens volen dur enrere: no ens amenaceu més! És inútil: a més d’ofendre la dignitat humana (Declaració de Drets Humans, recollida a la Constitució Espanyola, art. 10.2), intenten emmalaltir-nos. Tinguem memòria.