Falsa polèmica amb el doblatge

Ara resulta que si es compleix la llei del cinema que ha aprovat el govern es perdran diners i llocs de treball. És el que faltava per escoltar! Després de tants anys, és un gran pas endavant que la Generalitat impulsi una llei que garanteixi el dret a poder veure cinema en les dues llengües oficials del país, a més de fomentar la distribució i exhibició de cinema en versió original subtitulada. Fa temps que la gràfica dels espectadors que van al cinema està de cap per avall, com ho està la dels lectors que compren diaris. La globalització i la comoditat tenen aquestes conseqüències. Per què ens hem de gastar dotze euros per anar al cine (entrada més llaminadures), quan des de casa estant podem baixar la pel·lícula que volem? Per què hem de pagar 1,20 euros pel diari si podem llegir-los tots i de franc des de l'ordinador i de la feina estant? Hi ha estudis que proven que els joves passen més hores connectats a l'ordinador o a la play que no pas davant del televisor, fins ahir mateix la gran patrona de casa. El cinema és una víctima més de l'evolució de la societat i d'un excés de multisales on projecten les mateixes pel·lícules. És ridícul que empresaris i sindicats ataquin la llei del català al cinema, i la culpabilitzin de més crisi al sector; i només es pot entendre com a eina de negociació. La Plataforma per la Llengua (www.plataforma-llengua.cat) ha presentat un estudi molt il·lustratiu sobre la pràctica i les legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos estats europeus, i el Quebec i Catalunya. En la gran majoria s'opta per la subtitulació, que és la fórmula més correcta d'oferir una obra en la versió original, en la llengua que l'han parit. Com volem excel·lir si no fem l'esforç d'apreciar els idiomes originals, ja sigui l'imprescindible anglès, l'harmoniós francès o l'entranyable italià?