L’estratègia

En el ple de la decla­ració de la República Cata­lana pla­nava una pre­gunta: si el govern dis­po­sava d’una estratègia real i ferma (i prou for­ta­lesa) per poder des­ple­gar el que sig­ni­fica aquesta decla­ració i, alhora, fer front a la ràtzia de l’Estat (PP, Cs i PSOE) en forma d’arti­cle 155. Segu­ra­ment perquè titil·lava la incer­tesa sobre aquesta pre­gunta i l’amenaça de presó sobre els repre­sen­tants inde­pen­den­tis­tes, a l’hemi­ci­cle l’encar­ca­ra­ment gua­nyava a l’ale­gria. Fa l’efecte que tot estava lli­gat perquè l’1-O hi hagués urnes i pape­re­tes, i que després l’estratègia s’ha hagut d’anar refent cada dia (els fets del 10 o el 26 d’octu­bre en són exem­ples). L’Estat, que ara s’ha tret del bar­ret l’ocur­rent invent del 21-D, no des­a­pro­fi­tarà l’ocasió de pas­sar el corró.