Guanyar

Què passarà? No ho sé. No ho sabem. Hem declarat la República de Catalunya i l’Estat espanyol hi ha confrontat l’aplicació del 155. Què passarà? Avui passaran coses. Deuen estar passant mentre vostè llegeix aquest article. El nostre govern anirà a la feina i veurem com actua el govern imposat de Rajoy. Què passarà? Ningú té la resposta. El que calen són propostes. El president ens ha dit paciència, perseverança i perspectiva. Comencem, doncs, per saber on som.

D’entrada, ja hem vist aquest cap de setmana que la proposta del govern és no posar cap funcionari en un risc que no vulgui o no pugui acceptar i que l’oposició al 155 l’encarnarà ell. Què tindrà davant? Doncs una indignitat en la línia de la judicialització del 9-N, de la violència de l’1-O, de les detencions dels presidents d’Òmnium i l’ANC. L’episodi d’avui d’aquesta indignitat es formalitzarà amb el sumari de la fiscalia espanyola contra el govern amb l’acusació de rebel·lió. I veurem com es tracta el president i el govern quan es presentin als seus despatxos.

Paciència, doncs, que això només ha començat. Perseverança, perquè encara que formalment ja hem perdut el control dels Mossos, hi ha molta partida per jugar. I perspectiva, perquè no hem de perdre de vista a qui ens enfrontem. El rival té la força d’un estat, però si som on som, si hem fet un referèndum que deien que no es faria, és perquè aquest Estat ha comès errors. Plantem cara, doncs, que el temps juga a favor nostre. Diguem ben alt i clar, que el món que no ens vol escoltar ens senti encara que no vulgui, qui són els que ens volen no només impedir que siguem un estat, sinó esborrar-nos del mapa.

Si el destí final és fer unes eleccions el 21 de desembre, per què Rajoy no va acceptar les eleccions que Puigdemont proposava per al dia 20? Per la senzilla raó que les del president català comportaven que no s’apliqués el 155 i les del president espanyol, sí. La finalitat del govern espanyol no és que hi hagi eleccions el 21 de desembre. És adulterar la realitat fins a on pugui perquè, com va demanar Albert Rivera al Congrés, el govern espanyol en “garanteixi el resultat”. Intervenció de tots els àmbits públics, humiliació de càrrecs, empresonaments, il·legalització de partits, silenciament de l’independentisme popular i tot el que se’ls pugui acudir per arribar al 21 de desembre en les condicions d’assegurar-se un resultat que en condicions de veritable democràcia no tindran mai.

Aquí és on som i aquesta és la perspectiva. Es pot ser optimista o pessimista i totes dues actituds podem ser igualment realistes. Però hi ha un fet incontestable: estem en la lluita. Ens hem carregat de raons moltes vegades. Ara, però, s’ha acabat l’exhibicionisme. Hem de guanyar. O fer que ells perdin. Que ara és el mateix.