Realitats bandejades

Ciutadans, PSC i PP sumen al Parlament 52 diputats i 1.608.840 vots. Estan a 16 diputats de la majoria absoluta i per sota dels vots obtinguts per Junts pel Sí. Ara, junts pel 155, els tres partits que ahir van anar de bracet a la manifestació espanyolista –protesta que va tornar a tenir elements violents i feixistes pul·lulant per Barcelona– s’adjudiquen una majoria que les urnes no els han donat, encara. Cs i PP han fonamentat el seu discurs a no reconèixer el resultat del 27-S, i després el PSC s’ha sumat a la festa, com per fer més gran el seu cataclisme. I ja és curiós, perquè la nit del 27-S l’expresident Mas va incórrer en un error similar per un altre motiu: no admetre que l’independentisme no havia guanyat el plebiscit. Són dies de superposició de relats i de cap estrictament real. Entremig, els comuns, un partit creat amb l’objectiu de manar a la Generalitat, ja ha pujat al carro de les eleccions del 21-D convocades gràcies a la liquidació de sobirania de la Generalitat. Obcecats a nedar i guardar la roba i treure algun rèdit de la mobilització de l’1-O, fins ahir van amagar les seves cartes sobre unes eleccions teledirigides. I mentrestant, els partits independentistes xiulen. La convocatòria del 21-D és hàbil i demostra que el relat de les urnes s’ha imposat, mal que pesi –i fort– a Madrid. Ara caldrà veure si les formacions sobiranistes decideixen concórrer-hi o si hi “poden” concórrer, i en quines condicions hi arriben. La gimnàstica de bandejar realitats no sembla gens cridada a extingir-se.