Eleccions com a opció

El Par­la­ment va imple­men­tar diven­dres pas­sat el man­dat sor­git de l’1-O, un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació que es va cele­brar mal­grat esforços d’atu­rar-lo, fins i tot emprant la violència, de l’Estat espa­nyol, i va cons­ti­tuir la República Cata­lana. Unes hores després, el govern espa­nyol feia efec­tiva la seva amenaça i començava a apli­car l’arti­cle 155, la sus­pensió de facto de l’auto­no­mia de Cata­lu­nya. I encara va anar més enllà, i va con­vo­car elec­ci­ons autonòmiques per al pro­per 21-D. En el marc teòric, aques­tes deci­si­ons hau­rien de repre­sen­tar ben poc, per a la República Cata­lana. Però, i en el pràctic?

El govern de Mari­ano Rajoy va con­vo­car les elec­ci­ons con­vençut que els par­tits inde­pen­den­tis­tes no hi par­ti­ci­pa­rien o, fins i tot, les boi­co­te­ja­rien. Als que pen­sen que una par­ti­ci­pació per sota del 50% els faria mal els recordo què va pas­sar al País Basc l’any 2009, Patxi López lehen­dakari. I Europa res­ta­ria muda. I un boi­cot seria encara pit­jor. Una cosa és que t’impe­dei­xin votar i l’altra, per molt legítima que sigui la recla­mació, impe­dir votar. En aquest procés, però sobre­tot en els dar­rers mesos i dies, Cata­lu­nya s’ha fet un forat al món. I un boi­cot el dilui­ria.

Arri­bat a aquest punt, algú deu pen­sar que si escric això és que no em crec la República. En tot cas, sem­bla evi­dent que aquesta República ha nas­cut coixa. No es con­trola el ter­ri­tori ni la poli­cia. I el govern no ha dic­tat els decrets que pre­veia la llei de tran­si­to­ri­e­tat ni s’ha indi­cat a tota la gent que la vol defen­sar què cal fer. Pot­ser ho sabrem tot avui. O pot­ser l’Estat espa­nyol, que mai falla, fa dete­nir avui a la brava els con­se­llers que vagin a tre­ba­llar i tot torna a can­viar.

Però vist on estem, jo opta­ria per usar totes les armes que tenim a l’abast. Si l’objec­tiu final és la inde­pendència però sobre­tot cons­truir un nou estat soci­al­ment més just, no ens ve de qua­tre dies. Una opció: usar intel·ligent­ment aques­tes elec­ci­ons, con­ver­tint-les en un referèndum. I després esta­rem igual, direu. No, els governs euro­peus no són pas els ciu­ta­dans euro­peus. Ara, és només una pro­posta per evi­tar anys de desert. De ben segur que n’hi haurà altres. Són dies de tenir la ment ben oberta.