No volen democràcia

Fer història és una sensació rara. No sé si els ha passat, però des de divendres les sensacions són estranyes. Primer perquè veníem d’un dijous en què tot semblava abocat a unes eleccions autonòmiques habituals després de massa manifestacions massives, després de rebre cops i patir l’1 d’octubre i després d’omplir-nos tots plegats d’un devessall d’emocions incomptables en poques setmanes. Els qualificatius de traïdoria van omplir la xarxa amb minuts i tota la classe política es va haver de ressituar. Superada la crisi dels dijous, a molts la independència de Catalunya els va agafar a mig àpat, anant a portar els nens a l’escola o fent un menú ràpid abans de tornar-hi. Potser molts ens imaginàvem que la proclamació de la República seria amb milers de conciutadans omplint alguna plaça gironina o d’arreu del país, però a plaça del Vi a aquella hora hi havia no més d’uns centenars. I els dies després han estat peculiars. Girona ha estat capçalera del país les darreres setmanes com a punta de llança del sobiranisme, però divendres a la tarda estàvem a punt d’entrar a les Fires i mentre en altres pobles i ciutats celebraven la proclamació, a Girona ens preparàvem per al pregó de Sant Narcís. Et lleves i comproves que no hi ha exèrcits de testosterona pujada pels carrers, ni cap dirigent polític ha estat detingut i empresonat, almenys encara. Et mires al mirall i penses que ara ja no cal cridar més allò habitual d’“in-inde-independència” perquè en la teoria ja ho som, d’independents. Així hem de treure l’estelada i posar-hi una senyera com fa anys? Tothom en parla i mentre molts gironins passegen per Girona es troben el president Puigdemont i l’aclamen, perquè el món vegi que és estimat a casa seva. Amb el 155 en marxa ningú dona res per fet, però sí que la mirada europea, més enllà de seguir el manual de l’“afer intern”, també ha servit per fer trucades i que ara el govern de l’Estat vagi més amb compte amb com actua, malgrat que els costa massa dissimular la barroeria amb què acaben prenent les decisions. Al final sembla que les eleccions del 21 de desembre hauran de ser el desllorigador de tot plegat. Des de l’Estat algunes veus ja apunten que si el sobiranisme tornés a triomfar en aquestes eleccions es tornaria a aplicar l’article 155. Així s’entén tot, parlen de democràcia, però només en parlen, perquè realment no la volen més que per utilitzar-la al seu gust.