No fer electoralisme

La intenció de Vic de no empadronar els immigrants sense papers ha obert la caixa dels trons. Tot i que, finalment, l'informe de l'advocat de l'Estat ha conclòs que no es pot denegar el registre, la polèmica permet fer diferents constatacions. La primera és que hi ha, com a mínim, una boira legal sobre la inscripció en el padró dels nouvinguts en situació irregular. José Blanco parlava d'«incongruències» entre la llei d'estrangeria i les normes d'empadronament. Malgrat les escletxes, governs i partits han recordat des del primer moment que és una llista dels habitants d'un municipi i, per tant, no té gaire sentit negar-se a inscriure-hi algú, perquè aquest hi continuarà vivint i se li hauran de prestar els serveis bàsics.

En aquest debat convé no oblidar que la xenòfoba Plataforma per Catalunya disposa de quatre regidors a Vic, situada com a segona força després de CiU en les darreres eleccions. Va ser la presència dels de Josep Anglada el que va afavorir el govern de concentració entre la federació, el PSC i ERC a la capital osonenca. Un executiu local blindat fins al punt que els socialistes vigatans estaven disposats a desobeir les ordres de la cúpula del seu partit respecte a la iniciativa i asseguraven que, si es demostrava que era legal –no ha estat així–, hi donarien suport. Una altra dada a tenir en compte és que el govern local gestiona una immigració superior al 25%, amb més d'un 23% de nouvinguts a totes les escoles. D'aquí es deriva la segona constatació, que és la gran càrrega que pesa sobre els ajuntaments, administracions que han de donar la cara en el dia a dia. Després de conèixer-se el cas de Vic, van apareixent altres consistoris, no només catalans, amb mesures pròpies sobre l'empadronament d'immigrants sense papers. És el cas de Torrejón de Ardoz, que resulta que des del 2008 segueix un sistema similar al proposat per l'Ajuntament vigatà.

L'última constatació és que el PP no ha tardat ni dos dies a anunciar que la immigració serà «un dels eixos prioritaris» de la seva campanya electoral, això quan encara falta gairebé un any per a uns comicis previstos per a la tardor. La garanteixen «legal i ordenada», com si algú pogués fer aquesta promesa! No és el primer cop que els populars miren d'aprofitar aquesta carta per als comicis. El cas de Vic ha obert un debat important que s'ha d'abordar serenament, diligentment i amb prudència. I potser el millor seria extreure'l de la campanya. Hi ha coses amb les quals no es pot fer electoralisme.