Paper d’estrassa

La literatura interlocutòria és la que m’ocupa més darrerament. Com a tot un país que ha vist com s’empresona el seu govern, mentre el seu president i quatre consellers fan un exili de denúncia per la situació de trepig que patim tots plegats. És clar que la jutgessa de l’Audiència de Madrid Carmen Lamela beu del que redacta el fiscal general de l’Estat més que de mestres de la sintaxi com Joan Solà. Ell s’enfrontava al relatiu i era capaç de donar-nos lliçons de vida. I tant que tenim per aprendre. La lectura d’aquests textos que han enviat a la presó preventiva, primer Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i després el vicepresident Junqueras i més de mig govern, també és una altra lliçó. I mira que si repasses la història ens l’han llegida manta vegades i sota la mateixa fórmula i rància essència. Només cal agafar el Decret de Nova Planta i podeu tibar del mateix fil. És clar que ara hi posen links que ho fa tot plegat més modern. Hi posen enllaços a notícies publicades per versions digitals de diaris, o hi posen tuits com a prova incriminatòria. Hi donen aquest aire de modernor, per bé que hi escriuen Turul, per comptes de Turull, o diuen que la consellera Bassa s’adhereix a “l’atadura” del dia 3 d’octubre, per comptes d’aturada. Deu ser que la justícia ràpida admet els errors de frapa. Aquesta literatura feixuga, i maldestra, té un regust amarg. On ser soci d’Òmnium o de l’ANC t’envia de pet a l’infern penitenciari. Et priva de llibertat. Sortir al carrer sense trencar un vidre és tumultuari. Formar part d’un govern que fa anys que té aquest mandat electoral al cap, diu la jutgessa, no en deslliura els que s’hi han incorporat els últims mesos, com Jordi Turull, o Joaquim Forn, però sí que en deslliura, amb una fiança de 50.000 euros algú que fa molt més n’ha format part, però que en va sortir vuit hores abans que s’aprovés la declaració d’independència, com Santi Vila.

Buscar els delictes de rebel·lió, sedició i malversació, equiparant l’1 d’octubre amb el 23-F i en una instància on no pertoca, no ho aguanten ni aquests papers. Papers d’estrassa.