Expectatives

“L’habilitat política consisteix a predir el que passarà demà, la pròxima setmana, el mes que ve i l’any vinent. I tenir l’habilitat, després, d’explicar per què no va passar.” La frase és d’un polític molt bregat que es deia Winston Churchill i que, ara i aquí, ressona amb força. El repte d’avui és el de sempre: com passar de generar grans expectatives per guanyar el poder a trobar la manera de gestionar aquelles expectatives quan es veuen frustrades sense perdre el poder. Al nostre territori, aquests dies, s’està escenificant de manera descarnada aquesta dinàmica del joc de la política. Com han assenyalat molts, potser la pressa a fer història no ha deixat temps a la pausa que requereix fer política. Si es cultiva una expectativa desmesurada –o mal calculada– un s’exposa a generar frustració col·lectiva. No voler modular les expectatives a temps dispara els costos potencials. Si s’aposta per una operació política a tot o res se’n pot sortir escaldat. I en els afers humans està demostrada una constatació que és trista, però certa. La va assenyalar Albert Camus –referint-se justament al resultat de la Guerra Civil Espanyola. Camus va constatar que, a vegades, es pot tenir la raó i perdre. Aquest desconcertat columnista ja no sap si som en temps d’audàcies o –el que seria pitjor– d’aventurismes. En política, l’audàcia pot tenir premi, però l’aventurisme acaba naufragant. No deu ser estrany que en aquest octubre vertiginós pensi en una afirmació de Lenin, el líder d’una revolució d’octubre d’ara fa 100 anys que va capgirar el món: “Hi ha dècades durant les quals no passa res, i hi ha setmanes durant les quals passen dècades.” Sembla una descripció exacta de la sensació que compartim aquests dies a Catalunya. Anem a ritme d’ensurt diari. I, mentrestant, quan sembla que s’encarrila una discussió política, ens colpegen amb exabruptes judicials, com el de les impresentables, i obertament innecessàries, mesures cautelars de la jutgessa Lamela contra, justament, els polítics que sí que acudeixen a la cita judicial. I és així com, aquests dies vertiginosos, la gent es veu obligada a anar tirant entre desànims i esperances.