Maza, el reprovat

El fiscal general de l’Estat es queixava fa uns mesos de com n’és de poc agraïda la seva feina: “És un forn crematori, de tant en tant em rosteixen, després sembla que la cosa baixa; després torna a pujar...” “M’agradaria més rebre afalacs, però sé que aquest treball és molt dur.” I ho deia amb motiu de la reprovació que aquella mateixa tarda, el 16 de maig, aprovava el Congrés amb l’única oposició del PP. José Manuel Maza assegurava que tant li feia aquell assenyalament per part del poder legislatiu. “Jo compleixo amb la llei i, per tant, les opinions de la gent...” Aquells que anomenava “gent” eren els diputats de gairebé tots els partits de la cambra, que van decidir que el fiscal no era apte per al seu càrrec perquè afavoria la formació de Mariano aturant o alentint investigacions sobre casos de corrupció. La iniciativa va ser impulsada pels grups del PSOE i de Ciutadans, amb l’argument que l’actuació de Maza posava sota sospita la tasca de la fiscalia. Per aquests partits, doncs, el màxim representant del ministeri públic no era apte perquè actuava de part. La seva tasca estava contaminada, reiteraven. Però ves per on que el procés l’ha rehabilitat davant els que al seu dia consideraven indispensable el seu relleu. Els d’Albert Rivera no deixen d’aplaudir-lo des que va començar a sembrar querelles, i els de Pedro Sánchez callen per allò del “respecte” a la justícia. Res a veure amb els escarafalls de fa sis mesos.