Maza, el reprovat

El fis­cal gene­ral de l’Estat es quei­xava fa uns mesos de com n’és de poc agraïda la seva feina: “És un forn cre­ma­tori, de tant en tant em ros­tei­xen, després sem­bla que la cosa baixa; després torna a pujar...” “M’agra­da­ria més rebre afa­lacs, però sé que aquest tre­ball és molt dur.” I ho deia amb motiu de la repro­vació que aque­lla mateixa tarda, el 16 de maig, apro­vava el Congrés amb l’única opo­sició del PP. José Manuel Maza asse­gu­rava que tant li feia aquell asse­nya­la­ment per part del poder legis­la­tiu. “Jo com­pleixo amb la llei i, per tant, les opi­ni­ons de la gent...” Aquells que ano­me­nava “gent” eren els dipu­tats de gai­rebé tots els par­tits de la cam­bra, que van deci­dir que el fis­cal no era apte per al seu càrrec perquè afa­vo­ria la for­mació de Mari­ano atu­rant o alen­tint inves­ti­ga­ci­ons sobre casos de cor­rupció. La ini­ci­a­tiva va ser impul­sada pels grups del PSOE i de Ciu­ta­dans, amb l’argu­ment que l’actu­ació de Maza posava sota sos­pita la tasca de la fis­ca­lia. Per aquests par­tits, doncs, el màxim repre­sen­tant del minis­teri públic no era apte perquè actu­ava de part. La seva tasca estava con­ta­mi­nada, rei­te­ra­ven. Però ves per on que el procés l’ha reha­bi­li­tat davant els que al seu dia con­si­de­ra­ven indis­pen­sa­ble el seu relleu. Els d’Albert Rivera no dei­xen d’aplau­dir-lo des que va començar a sem­brar que­re­lles, i els de Pedro Sánchez callen per allò del “res­pecte” a la justícia. Res a veure amb els esca­ra­falls de fa sis mesos.