Llamps i trons, quin mullader!

No recordo el que he menjat per esmorzar i en canvi recordo fets a partir dels 6 o 7 anys. De la proclamació de la República l’any 1931, de l’Estatut del 1932 i del govern de la Generalitat del 1933, tenia de 3 a 6 anys i el que recordo he d’admetre que és del que a taula es parlava cada dia a casa meva, a partir dels 6 o 7 anys. El meu pare, antic rabassaire, va ser cofundador d’Esquerra Republicana. Els meus dos germans, republicans de soca-rel, tenien 19 i 21 anys més que jo. Seguien el meu pare a cegues. La vida els castigaria durament a tots tres per tenir fe en un nou concepte de governar i viure democràticament, en llibertat. A partir dels 14 anys seguí de la vora i des de dintre moltes dites i fetes bones i dolentes. Aficionat a la lectura, he completat el coneixement dels fets que he vist i sentit. La Guerra Civil espanyola la seguí de la vora i la patí. Desmembrà la meva família amb morts i presons. Prou! Potser m’he passat. Jo creia que era una persona ben preparada per entendre l’actualitat, les motivacions que mouen els líders, les actituds dels guanyadors i el soterrament d’idees per massa. Doncs no. Hem penetrat en una situació impossible de definir i de la qual ni els experts actuals veuen la sortida. Els líders resten desorientats i no veuen ni saben com acabarà aquest desconcert monumental que regna en aquest moment a Catalunya. Hi ha perill d’abandó i d’extinció d’alguns partits. Polítics erudits i patriotes que abandonaran. Oportunistes que s’adhereixen al tren en marxa cercant treure’n el que sigui. El que acaba d’ensorrar les noves idees és veure com una mitjania –què dic, una mitjania: un no res– que pasturant ha assolit un càrrec preponderant. M’ha fet recordar el “Jaimito”.

Potser el més desconcertant de la situació actual sigui l’actitud de bona part de la justícia, en gairebé tots els cassos que arriben a les seves jurisdiccions. Les penes atribuïdes són considerables i més encara les fiances per sortir en llibertat esperant el judici. Ahir set consellers van passar la nit a les cel·les. Santi Vila, en llibertat sota fiança, declarà a l’Audiencia Nacional, a Madrid. L’he vist sortir amb molt mala cara. Els altres vuit, avui diumenge hauran passat la seva tercera nit empresonats i, pel que sembla, lluny encara de la llibertat. Als quatre consellers i el president, de moment, no se’ls obre cap finestra i ben bé podria ser la pròpia policia belga la que fes la detenció i repatriament. A qui afavoriran? A qui ajudaran? Afavoriran la democràcia? Ni ho saben ni ho volen saber. Hi havia, fa anys, un nivell en què la justícia per a actuacions internacionals actuava si era requerida amb rapidesa i una certa norma comuna. Actualment als països de la Unió Europea tothom té normes pròpies i de les comunes, ni se’n parla. Hom segueix via televisió i periòdics per estar al dia. Al dia de què? No hi està ningú, al dia. De què m’han servit 75 anys d’interessar-me per la democràcia i la llibertat de les persones? Ah!!