Fer front comú

Si el govern espa­nyol es pen­sava que amb l’arti­cle 155 i l’empre­so­na­ment del vice­pre­si­dent i set con­se­llers i dels líders de l’ANC i Òmnium dei­xa­ria KO l’inde­pen­den­tisme anava ben equi­vo­cat. Just al con­trari, la repressió des­me­su­rada i anti­de­mocràtica de l’Estat, amb el suport incon­di­ci­o­nal del PSOE i CS, ha pro­vo­cat que ningú no dubti de la neces­si­tat de fer front comú con­tra un Estat que fa amb la llei allò que més li convé encara que sigui incons­ti­tu­ci­o­nal i no té cap pro­blema a empre­so­nar els repre­sen­tants ele­gits democràtica­ment. A poques hores perquè es tan­qui el ter­mini per a la pre­sen­tació de coa­li­ci­ons elec­to­rals, la incògnita és si hi haurà una llista unitària en les elec­ci­ons del 21 de desem­bre. L’inde­pen­den­tisme i el sobi­ra­nisme es tro­ben davant d’un esce­nari que no els ha de fer obli­dar que tots, vagin junts o sepa­rats, han de tenir una fina­li­tat comuna davant l’anor­ma­li­tat d’uns comi­cis impo­sats per l’Estat, fina­li­tat que no és altra que acon­se­guir una majo­ria més que sufi­ci­ent al Par­la­ment per recu­pe­rar les ins­ti­tu­ci­ons i tor­nar a demos­trar quina és la volun­tat majo­ritària al país. El PDe­CAT ha desig­nat Puig­de­mont can­di­dat i aposta per una can­di­da­tura trans­ver­sal, men­tre que ERC pro­posa un gran front comú que superi la fórmula de Junts pel Sí i aple­gui un sec­tor de Podem i la CUP i si això no és pos­si­ble anar sepa­rats. L’excep­ci­o­na­li­tat del moment fa pen­sar que el que cal­dria per res­pon­dre al bloc cons­ti­tu­ci­o­na­lista seria una llista unitària, però la rea­li­tat ens diu que no és cosa fàcil. El calen­dari impo­sat pel govern de Rajoy no dona marge i obliga a pren­dre deci­si­ons con­tra rellotge. L’impor­tant és que l’inde­pen­den­tisme tre­ba­lli con­jun­ta­ment per sumar i omplir de vots les urnes. Més enllà de si final­ment van junts o sepa­rats, el que és neces­sari és que un front comú ferm i potent per­meti recu­pe­rar l’auto­go­vern, que ha estat man­lle­vat de manera il·legítima, i acon­se­guir la lli­ber­tat dels pre­sos polítics. L’embat de l’Estat no pot tenir cap altra res­posta.