Ramoncín a Girona

Repassant l’hemeroteca, trobem que Girona té el dubtós honor, no només de ser tres vegades immortal, sinó d’haver estat la primera ciutat on Ramoncín va patir “una agressió personal”. Els fets van tenir lloc la nit del dijous 18 de maig del 1978 al pavelló municipal d’esports. “Actuació única del Rey del Pollo Frito”, es va anunciar uns dies abans a Los Sitios de Gerona, en la publicitat que feia del concert el seu promotor, Joan Planas i Artau, d’Espectacles Girona. Eren els temps en què Ramoncín era el màxim representant del punk ibèric: un provocador en una societat encara molt provocable, amb un públic que gaudia llançant-li ous, mentre ell cantava Marica de terciopelo, Cómete una paraguaya o Rock and roll dudua.

Abans del concert de Girona, ja va haver-hi alguna dissonància premonitòria: s’havia anunciat que completarien el programa del festival els “conjunts gironins” Els Amics del Jazz i Àgora. El mateix dia del concert, però, Els Amics del Jazz –que almenys pel nom no tenien gaire a veure amb el punk– van publicar al diari una nota per desvincular-se del concert de Ramoncín: “És fals que hàgim estat contractats per actuar en aquesta gala, i per tant no actuarem a l’esmentat festival, ja que l’organització ha utilitzat el nostre nom sense la deguda autorització.” La veritat és que la barreja estilística era força freqüent en aquells primers temps de la jove democràcia. Després de tants anys d’opressió, la gent tenia sobretot ganes de gresca i no filava gaire prim, musicalment parlant. Ho demostra, per exemple, el programa de la revetlla de Sant Pere a la piscina de Girona, el 29 de juny del 1979: al costat de grups com ara Rock and Roll Damm i Maraca i Marxa, hi trobem... la Tuna de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Però tornem al debut de Ramoncín a Girona: segons va explicar a la premsa “l’empresari senyor Planas”, Ramoncín va sortir a l’escenari i li van començar a ploure ous i altres coses, que ell va esquivar “amb agilitat i destresa”. Però tot seguit un grup de quatre o cinc joves, “després d’enfrontar-se amb el tècnic de so”, van pujar a l’escenari i un d’ells va donar un cop amb una cadena al cantant, mentre un altre l’amenaçava amb una ampolla trencada, així que Ramoncín va donar per acabat el concert i la policia va haver d’intervenir-hi. “Jo no guardo cap rancor a Girona”, va dir l’endemà el cantant en una entrevista, quan li van preguntar si tornaria a actuar a la ciutat, després de tot el que havia passat. La veritat és que s’ho va rumiar: va tornar a Girona nou anys després –era l’època del seu setè disc, La vida en el filo, en el qual va col·laborar Brian May, de Queen– i va omplir la plaça de braus, el 10 de juliol del 1987, sense cap incident remarcable. Ell havia canviat i el seu públic també.