Opinió

Tribuna

Prediccions

“De mica en mica la informació és progressivament substituïda per la profecia

És clar que m’interessa molt el futur perquè és allà on pas­saré la resta de la meva vida; però cada vegada més, i dia a dia, les notícies a la ràdio, als dia­ris i a la tele­visió pre­nen un aire més i més estrany. Sem­pre m’havia ima­gi­nat que els mit­jans eren per donar notícies del que havia pas­sat, i en canvi trobo que cada vegada més ens anun­cien el que pas­sarà. Lle­geixo que una cadena ali­mentària inver­tirà 200 mili­ons i crearà més de mil llocs de tre­ball nou, en dos anys. Escolto a la ràdio que la Fun­dació Miró tan­carà les seves sales de manera inde­fi­nida. Que Renfe es com­pro­met, a par­tir de la pri­ma­vera del 2018, a adap­tar tres esta­ci­ons a Mont­cada i Rei­xac. Que el deter­gent Per­lan can­viarà la seva pro­pa­ganda, perquè la d’ara és sexista. Que Can­ti­zano subs­ti­tuirà Isa­bel Gemio a Onda Cero. Que d’aquí a dos mesos Rya­nair modi­fi­carà les nor­mes d’equi­patge. Que el museu de cera de Madrid tindrà la figura d’Isa­bel Preys­ler i que Terelu Cam­pos tor­narà a can­viar de look.

I així de mica en mica la infor­mació és pro­gres­si­va­ment subs­tituïda per la pro­fe­cia, que sem­blava reser­vada als homes i dones del temps. Però ja se sap: quanta menys cre­di­bi­li­tat tenen aquests homes i dones, que són autèntics ídols infor­ma­tius, més futu­ro­lo­gia hi ha d’haver a les notícies. Tenint doncs en compte la bona fe dels pro­fes­si­o­nals de la infor­mació per una banda, i la impre­visió dels esde­ve­ni­ments diguem-ne polítics per l’altra, em per­me­tria sug­ge­rir als peri­o­dis­tes afi­ci­o­nats a la bona­ven­tura, uns titu­lars més sen­sa­ci­o­nals i atrac­tius. Per exem­ple: el minis­tre d’assump­tes inte­ri­ors anirà a l’excu­sat un nom­bre inde­ter­mi­nat de vega­des durant les pròximes set­ma­nes, segons sabem de fonts fide­dig­nes. O bé: tots nosal­tres mori­rem, ha decla­rat el fla­mant premi Nobel de medi­cina. O encara: segons els càlculs del Mas­sac­hus­sets Ins­ti­tut Tech­no­logy, des d’ahir la fi del món s’ha apro­pat vint-i-qua­tre hores.

Men­tre no arribi això o coses sem­blants, con­ti­nu­a­rem avor­rits. I cal recor­dar que l’avor­ri­ment, tal com va dir un famós poeta, no neix pas de la uni­for­mi­tat. L’avor­ri­ment apa­regué el dia que, per pri­mera vegada, un ani­ma­dor de ràdio o de tele­visió demoníac, gan­dul o irres­pon­sa­ble, s’inventà això de fer par­lar un can­tant, un cui­ner, un polític o un fut­bo­lista, en tertúlies i pro­gra­mes que no eren ni de música, ni de cuina, ni de política ni de fut­bol. Mal­grat tot, el món se’m va sim­pli­fi­cant des que vaig apre­nent amb cer­tesa que res (lle­vat dels infants, el Dom Périg­non i els fesols de Santa Pau esto­fats amb morro de porc salat) no mereix ser pres seri­o­sa­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia