Pensar en els atemptats

França recorda les vícti­mes dels atemp­tats de fa dos anys a París i Saint Denis. Un cop dur que costa de pair, i encara més amb un llarg estat d’emergència reci­clat en una llei anti­ter­ro­rista que encara es res­pira al car­rer. Després de l’11-S del 2001, els nord-ame­ri­cans van neces­si­tar nou mesos per començar a desar els sig­nes visi­bles de dol davant d’uns atacs que cre­ien que no els podien afec­tar. Malau­ra­da­ment, els fran­ce­sos eren més cons­ci­ents que els podia tocar el rebre. Com ho érem a Bar­ce­lona, Lon­dres, Niça, Brus­sel·les... Però, és bo pen­sar-hi, en un dia de sang així? Recor­dar les vícti­mes és clau, com també ho és mirar de girar full. El que no hem d’obli­dar és l’ori­gen, què pro­voca les matan­ces i com desen­ter­rar-ne les arrels reals.