Opinió

A la tres

L’autocensura

“No és cap anècdota, el cas dels ‘clicks’ de Playmobil

Avostès els podria sem­blar que és una sim­ple anècdota, però no ho és. Em refe­reixo al capítol aquest del cap de set­mana d’Expo­click Amposta, en què els orga­nit­za­dors van optar per reti­rar de l’expo­sició una maqueta (feta a base de clicks, dels famo­sos clicks de Play­mo­bil que tots conei­xem) que repre­sen­tava una mani­fes­tació con­tra l’empre­so­na­ment dels con­se­llers. A l’expo­sició, que ocu­pava tres mil metres qua­drats del pavelló firal d’Amposta, hi havia, suposo, allò que hi sol haver en aques­tes expo­si­ci­ons: un dio­rama amb clicks pira­tes, un amb esce­nes medi­e­vals, un amb esce­nes hos­pi­talàries... Si vostès saben què és un click de Play­mo­bil (a Espa­nya ini­ci­al­ment se’n deien de Famo­bil), sabran que d’aquests nino­tets de plàstic n’hi ha de tot tipus: sol­dats, poli­cies, met­ges, turis­tes, cui­ners, astro­nau­tes, indis, sub­ma­ri­nis­tes... Doncs això, que a base de cen­te­nars de clicks, a l’Expo­clik expo­sa­ven maque­tes amb dife­rents esce­nes. I una d’elles, la que els comen­tava: la d’uns mani­fes­tants recla­mant la lli­ber­tat dels pre­sos polítics. Doncs això, davant les crítiques que des dels digi­tals El Español i Liber­tad digi­tal es feien a aquest dio­rama (en resum, que s’estava adoc­tri­nant els nens donant-los la versió “sepa­ra­tista”), els orga­nit­za­dors van optar per reti­rar aquesta escena. Una anècdota? A mi em sem­bla que no. Amb tot el res­pecte per aquells qui van pren­dre la decisió, que sàpiguen que això és el que volen, que cai­guem en el seu parany. I que l’excés de prudència acabi fent fun­ci­ons d’auto­cen­sura. I el dia que això passi, senyors meus, és que ja ens han segres­tat fins i tot les idees. Perquè, què farem si ara con­ti­nuen amb la cam­pa­nya aquesta que a les esco­les s’adoc­tri­nen els nens? Reti­rar els lli­bres de text perquè no sé què. Quin pro­blema hi havia amb un dio­rama que repre­senta una mani­fes­tació, que és el que està pas­sant en aquest país un dia sí un dia també? I quin pro­blema hi ha a par­lar-ne a l’escola? O és que als alum­nes no se’ls ha de dotar de capa­ci­tat d’anàlisi i de crítica? Se’n diu ense­nyar, no pas adoc­tri­nar. I si ens ho cre­iem, si caiem en el seu parany, si ens auto­se­gres­tem men­tal­ment, hem begut oli. I ja no els caldrà pro­hi­bir-nos que pen­sem d’una deter­mi­nada manera. Ja ens hau­rem auto­cen­su­rat nosal­tres matei­xos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.