Tot s’hi val

L’inde­pen­den­tisme s’ha con­ver­tit en l’ene­mic públic número 1 i tot s’hi val si del que es tracta és d’escom­brar-lo. Totes les armes de l’Estat s’han con­ju­rat per der­ro­tar-lo: des de la supressió de l’auto­go­vern, via 155, fins a l’empre­so­na­ment de mig govern i dels líders de les enti­tats soci­als pas­sant per la inter­venció dels comp­tes i la repressió poli­cial. Ara que s’acos­ten les elec­ci­ons del 21-D, i en vista de la pos­si­bi­li­tat que els par­tits inde­pen­den­tis­tes i sobi­ra­nis­tes tor­nin a sumar una majo­ria al Par­la­ment, l’ofen­siva poli­ti­co­mediàtica con­tra l’inde­pen­den­tisme s’ha dis­pa­rat encara més i de manera des­car­nada amb l’objec­tiu de des­mo­bi­lit­zar-lo, d’humi­liar-lo. Ter­gi­ver­sar decla­ra­ci­ons tra­ient-les de con­text, mag­ni­fi­cant-ne d’altres en bene­fici propi i, el que és més greu, men­tir sis­temàtica­ment sobre la rea­li­tat social i política del país com estan fent, per exem­ple, amb les esco­les. Tant se val si no fan cas de la llei que tant pro­cla­men defen­sar, si tren­quen deli­be­ra­da­ment la con­vivència i empa­ren con­duc­tes vio­len­tes, si mal­me­ten l’eco­no­mia, si ofe­guen les enti­tats soci­als... L’objec­tiu és únic i res sem­bla que els atura, és l’imperi d’una repressió que ens porta a temps ante­ri­ors a la tran­sició. És con­tra això con­tra el que cal mobi­lit­zar-se i omplir les urnes de vots. És l’única manera de demos­trar que l’inde­pen­den­tisme no defa­lleix, que la rea­li­tat que es cons­tru­eix des de l’Estat no és altra cosa que una gran men­tida.